Biografia

Tot i tenir vocació d’enginyer naval quan és petit, a poc a poc, el pare i l’avi -que són metges- convencen Lluís Delclòs Soler perquè s’inclini per la Medicina. El 1944, comença la carrera a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1950. Un cop metge, torna a Tarragona per treballar al costat del seu pare, radiòleg. Decideix ampliar estudis en Radioteràpia perquè li agrada més dedicar-se a tractar les malalties que no pas limitar-se a fer-ne el diagnòstic. Presa aquesta decisió, entre els anys 1955 i 1957, marxa a Anglaterra a formar-se com a especialista en Radioteràpia Oncològica amb el professor R. Paterson al Christie Hospital and Hol Radium Institute de Manchester.

De 1957 al 1960, Lluís Delclòs treballa de radiòleg a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla però, després d’aquests tres anys de no tenir feina de radioterapeuta a Tarragona, accepta l’oferiment d’incorporar-se al MD Anderson de la Universitat de Texas a Houston, al Departament de Radioteràpia que dirigeix el professor GH Fletcher, a qui havia conegut a Manchester. A partir d’aquest moment, Lluís Delclòs fa tota la seva carrera professional a l’Anderson fins a obtenir la categoria de “full professor” amb una destacada actuació en el seu camp. Delclòs adquireix unes grans habilitats en el tractament del càncer ginecològic i en la braquiteràpia alhora que desenvolupa diversos procediments tècnics molt innovadors. Al llarg de la seva carrera, Lluís Delclòs ha estat especialista radioterapeuta d’un gran nombre de centres hospitalaris públics i privats tant de Texas com d’altres Estats nord-americans.
.
Entre els anys 1969 i 1971, Delclòs Soler obté una excedència temporal per organitzar un modern Departament de Radioteràpia Oncològica a l'Hospital General d'Astúries, dins d’un programa regional de lluita contra el càncer. El 1971, al final d’aquesta estada a Oviedo, obté el doctorat en Medicina per la Universitat de Barcelona amb la tesi titulada Adenocarcinoma del útero. Estudio de algunos parámetros que influencian el pronóstico. Pauta terapéutica a la luz de estos hallazgos, que li dirigeix el doctor Marià Badell Suriol.

Lluís Delclòs, que té una labor de publicista molt notable, publica nombrosos articles i capítols de llibres en col·laboració amb altres autors, per citar-ne alguns: Tumors of the Skin del 1964, Tumors of Bone and Soft Tissue del 1965, Textbook of Radiotherapy del 1966 i Cancer of the Uterus and Ovary del 1969. Com a professor convidat, imparteix cursos en diferents centres dels Estats Units, de l’Amèrica Llatina i d’Europa. L’any 1988, durant un curs que fa a l'Hospital Universitari Puerta de Hierro de la Universitat Autònoma de Madrid, rep el nomenament de doctor honoris causa per aquesta Universitat. El 1995, novament, és investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Anys abans, el 1982, se'l distingeix atorgant-li la càtedra 'Margaret and Ben Love Professorship in Clinical Cancer Care' a l’MD Anderson Cancer Center on continua sent consultor. Manté la càtedra fins a l'any 1996. L'MD Anderson juntament amb la Universitat de Texas, institueixen un premi al seu nom com a Premi a l’Excel·lència en Docència. Distingit amb la Creu al Mèrit Militar Naval, Lluís Delclòs Soler ingressa com a acadèmic corresponent a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya l’any 2007. El 1986, l’Ajuntament de Tarragona li ret homenatge i nomena Lluís Delclòs Soler fill predilecte de la ciutat. Finalment, és elegit membre del Senat de Tarragona, òrgan consultiu i d’opinió creat per assessorar l’alcalde tarragoní.

LLOD-RMP