Biografia

Poc després de néixer la família es trasllada a Barcelona, on cursa els estudis primaris i el batxillerat. Del 1899 al 1904, fa la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona. Recent llicenciat, ingressa com a metge resident a la Casa de Maternitat, especialitzant-se en Obstetrícia i Pediatria. Amplia estudis a París i Berlín. Mentre estudia, és membre de la Federació Escolar Catalana -posteriorment és nomenat president- i participa al Congrés Universitari Català (1903). Durant aquests anys, rep la influència d'alguns professors, principalment, la de Bartomeu Robert, d’origen sitgetà com ell i amb qui està emparentat. L’any 1906, pren part en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i inicia la vocació literària que continuarà al llarg de tota la vida, conjuminant-la amb la dedicació apassionada a la medicina.

Roig Raventós exerceix la Tocologia i la Pediatra tot i que dona més prioritat a la cura dels infants fins que, a finals de la dècada dels anys 20, ja fa de pediatre exclusivament. Conscient de l’alta mortalitat infantil d’aquells anys, amb la col•laboració de la Caritat Giraurdier, el 1920, funda “Lluita contra la Mortalitat Infantil”, una entitat d’assistència gratuïta per a nens de famílies sense recursos econòmics i que s’esdevé un mitjà eficaç per minorar la morbiditat i la mortalitat infantil. A través d’una xarxa de consultoris de puericultura establerts als barris marginats de Barcelona, orienta i educa les mares a més d’atendre els fills.

Com a pediatre, guanya una gran reputació no tan sols per la seva dedicació a l’entitat que ha fundat si no, també, com a metge dels nens d’un gran nombre de famílies barcelonines. Els seus treballs sobre Pediatria i Puericultura, publicats a més d’un centenar de revistes mèdiques d’arreu del món constitueixen un veritable cos doctrinal en aquells temps.

El 1913, participa al Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana amb tres comunicacions dedicades encara a la Tocologia mentre que en els congressos posteriors, són de Pediatria. Tot plegat, li val per ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, on arribà a ocupar la vicepresidència el 1948 i, després, repeteix el 1954. Preocupat per les condicions higièniques i sanitàries de la seva ciutat –Barcelona– el seu discurs d’ingrés tracta aquest tema Barcelona ciutat cardiorrenal (1921).

El 1928, publica Trastorns intestinals dels infants, on proposa emprar la llet càlcica com aliment-medicament per als lactants afectats de diarrees i risc de deshidratació, emprada durant molts anys amb força èxit. Però, la difusió de conceptes higiènics per als pares, s’obté amb el llibre Nocions de puericultura, publicat el 1922 i premiat al Vuitè Congrés de Metges de Llengua Catalana del 1934. No en va, se’n fan més de vuit edicions i llegit per dues generacions de mares. Acabada la Guerra, es fa una darrera edició en castellà ja que la censura franquista impedeix la seva reedició en català.

El doctor Roig i Raventós exerceix la Medicina fins a la seva mort. Quan complia els vuitanta anys, la Maternitat de Barcelona col•loca el seu retrat a la seva galeria de pediatres il•lustres.
La seva vessant literària ha estat molt fecunda. S’inicia el 1907 amb el drama Vaga i algun poema que altre però, aviat, es dedica a la narrativa. Publicà uns diversos volums de contes i novel•les fins pocs anys abans de la seva mort. Josep Roig i Raventós, com escriptor, obté diferents premis als Jocs Florals de Barcelona (1917 i 1918), el Ravell (1923), el Fasternath (1924) i el Joaquim Ruyra (1952).

Josep Roig i Raventós rep l’homenatge de les viles i ciutats en que ha viscut: el 1934, és nomenat fill predilecte de Sitges, la vila de Blanes dóna nom a un dels seus carrers l’any 1965 i la ciutat de Barcelona té el Jardins del Doctor Roig i Raventós.

JRC