Galeria de metges

Biografia

Fill d’un metge de Vimbodí instal·lat a Reus, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1917. Ingressa a l’Acadèmia Militar on es gradua com a metge de l’exèrcit de la promoció de 1919. Dos anys més tard, és destinat a Melilla com a tinent de sanitat militar d’on torna ascendit a comandant mèdic després d’haver participat en el Desastre d’ Annual a l'Àfrica.

Jaume Roig torna a Reus, fa de metge i col·labora en la feina de compilació del Diccionari de Medicina que dirigeix Manuel Corachan. A més, és nomenat director del Laboratori Municipal de Reus. De fortes conviccions catalanistes, milita al Foment Nacionalista Republicà, partit que es vincula a Esquerra Republicana amb el què Roig es presenta a eleccions.

Des de gener del 1934 fins al juny de 1936, Roig i Padró presideix el Centre de Lectura de Reus, l’entitat social i cultural a la qual es vincula la generació de reusencs seguidors de les pautes del Noucentisme. En el seu mandat, el Centre de Lectura viu un període d’expansió cultural i nacionalista amb mesures com la declaració del català com a llengua oficial del Centre. En aquests anys, a més, és col·laborador habitual de diferents revistes locals com Les Circumstàncies, Revista del Centre de Lectura, La patacada i Fulls Clínics, revista de formació mèdica continuada que s’edita a Reus.

Condecorat amb la Medalla del Mèrito Militar per la seva conducta durant la Guerra d’Àfrica l'any 1925, Jaume Roig torna a l’exèrcit però l’abandona ben aviat perquè troba que l’entorn militar és incompatible amb les seves idees catalanistes. Passa a treballar al Cos Mèdic de l’Exèrcit Republicà a la vegada que assumeix la direcció dels Serveis d’Evacuació i la secretaria d’Assistència Social. Acabada la Guerra, l’exercici d’aquests càrrecs li comporta l’exili. Inicialment, passa a França i, més tard, arriba a la República Dominicana. A Santo Domingo, és elegit president de la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE) alhora que és el responsable de l’atenció mèdica dels malalts i de l’assistència maternal dels exiliats. També, escriu a La Nación i Ciencia al Día. A més, col·labora molt activament amb la premsa catalana que sorgeix a l’exili: Poble Català, Quaderns de l’Exili, Revista de Catalunya i Nova Revista.

El 1941, Jaume Roig s’instal·la Mèxic on abandona l’activitat mèdica de tipus assistencial tret d’un temps en què és l’encarregat de la Inspecció Mèdica Escolar del Col·legi Madrid, centre de la JARE creat per donar ensenyament als fills dels emigrats espanyols. Més tard, es dedica a la traducció de textos, principalment, de Medicina i a la publicitat d’aquest sector. A més, continua escrivint articles diversos a la premsa especialitzada com América Clínica, Letras Médicas o Semana Médica de México, entre d’altres. Alhora, intensifica la seva activitat periodística amb col·laboracions cada cop més freqüents a premsa, ràdio i televisió fins acabar ocupant un alt càrrec directiu a Radio México.

L’any 1946, publica El darrer dels Tubaus, una novel·la costumista escrita en català a l’exili mexicà, mentre que, uns anys després, escriu Tiempo y memoria, un assaig molt ben acollit per la societat mexicana.

MBC