Galeria de metges

Biografia

Fill d’ un notari d’origen jueu, neix probablement a Xàtiva on hi viu fins al 1467 excepte els anys en que estudia Medicina, no se sap si a l’Estudi General de Lleida o a la Facultat de Medicina de Montpeller. Aquest mateix any, es trasllada a València tot i que ja té molt prestigi a Xàtiva com a metge.

Amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, Lluís Alcanyís forma part de la generació de metges que inicia l’activitat professional a mitjans del segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la Medicina enfront de l’escolasticisme. Aconsegueixen que l’ Ajuntament de València fundi una Escola per a Cirurgians, que el 1477 obté de Joan II el privilegi de dissecar cadàvers humans. Lluís Alcanyís és un dels pocs cirurgians europeus que practica disseccions en el segle XV. Són els seus esforços els que fan que la dissecció de cadàvers humans s’autoritzi quan és un tabú en aquella l’època a la majoria de Facultats de Medicina europees. Alcanyís hi ensenya força anys en aquesta Escola i, a partir del 1480, forma part del seu claustre permanent. Ocupa, també, el càrrec d’“examinador de metges”.

El 1469, havia estat nomenat metge personal del rei Ferran II d’Aragó, el futur Ferran el Catòlic, i sembla que atén la reina de Castella, Isabel la Catòlica, el 1498.

El 1490, per la seva activitat pública, rep el privilegi de “dessospitador de ferides de la ciutat de València i els seu terme”, de forma que es converteix en el pèrit mèdic de la ciutat davant la Cort de Justícia Criminal. És designat, també, metge de l’Hospital dels Innocents el 1491, centre que es converteix en la matriu de l’actual Hospital General de València. La fama de Lluís Alcanyís como a metge i com mestre de metges és coneguda pel Papa Alexandre. L’any 1499, d’ell rep una butlla pontifícia que l’autoritza a crear l’“Estudi General” de València. Alcanyís és el primer professor de Medicina de la nova Universitat i ocupa la càtedra des del seu començament fins al 1504. Entre els seus pacients, es troben alguns dels personatges més notables de València.

Amb motiu d’una epidèmia de pesta que assola la ciutat valenciana des de novembre del 1489, fins a mitjans de l’any següent, Alcanyís publica un llibre que conté una sèrie d'indicacions per prevenir i guarir la pesta. L’obra el Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, apareguda vers el 1490, és probablement la primera obra mèdica impresa a València. Descriu els símptomes de la pesta, les causes i els tractament segons les teories de l’ època. A més, aporta altres consells sobre higiene personal i nombroses recomanacions culinàries.

Lluís Alcanyís participa a la vida cultural de València com es reflecteix en la seva participació al certamen poètic en honor de la Verge que es recopila en un llibre editat amb el nom de Les trobes en lahors de la Verge Maria l’any 1474, també, primer llibre literari imprès a Espanya.

Casat dos cops amb dones jueves converses, té un total de set fills. Lluís Alcanyís, convertit al cristianisme, evita ser un dels jueus expulsats d’ Espanya el 1492. Onze anys després, però, és acusat de “judaïtzant” i, malgrat la seva reputació intel·lectual, la seva posició i el reconeixement de la seva gran labor mèdica, Lluís Alcanyís és perseguit per la agressiva persecució inquisitorial, a la que dóna suport una reina Isabel obsessionada per l’extermini dels criptojueus. El seu final és terrible: condemnat a mort per la Inquisició, és cremat viu. La seva dona, també, és condemnada a la foguera.

Actualment l'Hospital de Xàtiva duu el seu nom i també el duen un carrer de Xàtiva i un de Sueca.

MBC