Biografia

Fill d’un comandant de l’exèrcit espanyol destinat a Filipines, Eduardo Alcàntara, casat amb la indígena filipina Victòria Riestra, Paulí només té tres anys quan s’instal·la amb la família a Barcelona l’any 1899, coincidint amb la independència de la colònia filipina d’Espanya. El jove estudia als Jesuïtes del Carrer de Casp i acaba el batxillerat a l’Institut de Barcelona. Ben aviat, s’entusiasma amb el futbol i, amb 13 anys, ja comença a jugar amb el Galeno tot i que no triga a anar al Futbol Club Barcelona, fitxat pel president Joan Gamper quan veu com juga el noi filipí. El 25 de febrer de 1912, amb 15 anys es converteix en el jugador més jove en debutar vestint la samarreta blaugrana i en marcar el seu primer gol en un partit de competició oficial.

En 1916, Alcàntara torna a Filipines on el seu pare ha d’atendre els seus negocis. Tres setmanes abans de marxar, li marca tres gols al Reial Madrid, convertint-se en el primer jugador del Barça que fa un hat-trick al club blanc. Arribat a Manila després d’un viatge de tres mesos a bord del vaixell Fernando Poo, Paulí Alcàntara comença la carrera de Medicina i reorganitza el 'Bohemian', un equip local que anava sense rumb. Ell aconsegueix que sigui el campió de la Lliga de Filipines, propiciant que la selecció filipina el cridi per participar en els Jocs Asiàtics. En el primer partit, guanyen als japonesos per 15-1 amb sis gols del jove Paulí com a davanter centre.

L’abril del 1918, Paulí Alcàntara torna sol a Barcelona per fitxar pel Barça a la vegada que vol acabar la carrera de metge. Reapareix al Camp de Les Corts el juny del 1919 ja lliure d'exàmens perquè pacta que mentre no acabi la carrera, no sortirà al terreny de joc quan els partits coincideixin amb les proves acadèmiques. Finalment, es llicencia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el 1923.

Alcàntara és un davanter de físic desairós que sempre duu un mocador blanc que li penja de la cinta dels pantalons. Encara avui, el futbolista filipí ostenta el títol de segon màxim golejador de la història del FC Barcelona amb un total de 369 gols marcats en 357 partits entre els anys 1912 i 1927. És el millor davanter centre de la Lliga Espanyola però, com que té exàmens de Medicina, renuncia a disputar els Jocs Olímpics d’Anvers on Espanya queda segona. Dos anys després, a Bordeus, en un partit amistós davant França, Espanya guanya per 0 a 4 amb un gol de Paulí Alcàntara que trenca la xarxa de la porteria francesa. A partir d'aquest moment, rep el sobrenom del “trenca xarxes”. Aquest gol, encara avui, no sols és el gol més famós d'Alcàntara, també, ho és de la selecció espanyola.

Penja les botes el 1927 per dedicar-se a fer de metge, especialitzat en Urologia. Tot i així, el seu adéu no és un comiat del món del futbol perquè reapareix en partits benèfics i homenatges. A més, Paulí Alcàntara entra a formar part de la directiva barcelonista del 1931 al 1934. Alcàntara és el primer futbolista del Barça que escriu unes memòries quan encara és jugador en actiu l'any 1924.

Quan esclata la Guerra Civil, Alcàntara fuig de Barcelona i arriba a Navarra a través de França. Es presenta voluntari a l'exèrcit franquista i participa en diverses operacions militars amb el grau d'alferes a Osca i Terol. El 1937, forma part de la Brigada Mixta Legionària italiana espanyola “Flechas Negras” (Frecce Nere). Alcàntara ascendeix a tinent i passa pels fronts de Guadalajara, Aragó i Catalunya.

Soci de mèrit del FC Barcelona, Paulí Alcàntara és objecte de diversos actes que s’organitzen amb motiu del seu comiat com a futbolista el 1927. També, el 1934, el Barça li ret un homenatge al què se suma la Federació Catalana de Futbol lliurant-li una placa de plata en reconeixement al demostrat mèrit esportiu. Pòstumament, Paulí Alcàntara és guardonat amb la Medalla al Mèrit Esportiu que es lliura a la seva família el dia de Sant Jordi de 1964 i, l'any 2007, la FIFA el nomena millor futbolista asiàtic de tots els temps.

Casat amb Glòria López Nieto, té dos fills: el metge del Barça i cirurgià cardiovascular Eduard Alcàntara López (Barcelona, 1924-2004) i Manuel, reporter gràfic esportiu. Cap dels seus néts o besnéts ha seguit Paulí Alcàntara en el món del futbol ni ha fet de metge.

MBC