Biografia

Neix a Burgos i fa els primers cursos de batxillerat a Valladolid per continuar els darrers a l’Institut Menéndez i Pelayo de Barcelona on arriba l’any 1935. Però, no l’acaba fins a l’any 1939 quan acaba la Guerra Civil. Després, estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona i es llicencia el 1947. En els darrers anys d’estudi, Francesc Alcántara és alumne intern de la Clínica Mèdica B que dirigeix el professor Màxim Soriano amb qui s’interessa per l’Anatomia Patològica. Un any després d’acabada la carrera, és nomenat ajudant de classes pràctiques de la càtedra de Patologia Mèdica i l’ocupa fins al 1952. El mateix 1948, guanya per oposició una plaça de metge de guàrdia a l’Hospital de l’Esperança fins al 1967, que obté per concurs la plaça de cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital del Mar i l’ocupa fins a la seva jubilació el 1987.

L’any 1971, arran l’epidèmia de còlera que pateix Barcelona, Alcántara és designat responsable de Patologia Infecciosa de l’Hospital del Mar, el llavors denominat Hospital d’Infecciosos. És l’encarregat de dissenyar i organitzar un pla de lluita contra el còlera, destinant tres pavellons de l’Hospital als malalts colèrics: un pels malalts greus que precisen rehidratació i aïllament, un de convalescents i un altre pels malalts amb diarrea sense deshidratació però que no poden ser atesos convenientment a casa seva. El 1973, en reconeixement a aquesta tasca organitzativa i assistencial contra l’epidèmia de còlera, el Ministeri de Governació li atorga una Encomana amb placa de l’Ordre Civil de Sanitat.

Des del 1973 fins al 1987, Francesc Alcántara és professor associat de Patologia Mèdica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona on, preferentment, explica la patologia infecciosa. Director del Servei Antiràbic de referència per a Catalunya entre 1984 i 1998, és president de la Societat Catalana de Medicina del Treball de 1965 a 1968 i membre de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona del 1990 al 1998.

MBC