Biografia

Fill del metge reusenc Marià Alberich Badia, acaba els primers estudis a Reus i marxa a Barcelona a la Facultat de Medicina i Cirurgia on obté el títol de Batxiller el 1839 i el de Llicenciat el 1846, any en què es doctora. Immediatament, Josep Alberic Cases rep la promoció a regent de la càtedra de Física i Química de la mateixa Facultat. A més, exerceix de metge a la seva ciutat tota la vida.

Ràpidament, adquireix un gran prestigi que s’esdevé determinant perquè el facin membre de les principals societats mèdiques i científiques tot just acabada la carrera. Alberic és soci, entre d’altres, de la Societat Filomàtica de Barcelona –que més tard serà l’Ateneu Barcelonès-, de l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina (1847), la Societat de Ciències Mèdiques i Naturals de Malines (1848), de la Societat de Ciències Mèdiques de Lisboa (1848), de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1849) i honorífic de la Societat Arqueològica de Tarragona (1866). És, també, corresponent de l’Institut Palatí de Ciències Mèdiques, de l’Acadèmia d’Esculapi de Madrid, de l’Institut Mèdic Valencià i de la Societat Mèdica d’Emulació.

Com a resultat del seu interès per la política, l’any 1865, és elegit diputat a les Corts Espanyoles pel districte electoral de Reus. Josep Alberic s'implica en la vida social, cultural i política de Reus, contribuint a la creació de diferents associacions socials, culturals, benèfiques i instructives. És cofundador de l’Associació Agrícola de Sant Isidre de Reus (1841) i és part de la Corporació Municipal. Amb una intensa activitat editorial tant com a col·laborador com en la direcció de publicacions com és el cas de La Abeja Médica Española, que es publica a Barcelona entre 1846 i 1853. També, dirigeix El Instituto Agrícola Catalán y la Subdelegación de Reus, editat el 1858 també a Barcelona mentre que, el 1859, es troba entre els impulsors de la fundació del Diario de Reus on hi col·labora com a redactor habitual.

El doctor Alberic té un paper destacat en l’epidèmia de còlera que pateix Reus el 1854. A raó d’aquest fet, el mateix any, conscient de la necessària divulgació del coneixement per difondre normes d'higiene per combatre les epidèmies, es fa càrrec del cost d’impressió de l’obra Instrucción popular acerca del cólera morbo asiático publicada per l'Acadèmia Nacional de Medicina de París. Aquest episodi, inspira Marià Fortuny el quadre El Dr. Alberic Cases visitant un malalt de còlera. Anys després, ell mateix és membre de la comissió que s’encarrega de fer realitat el monument dedicat al pintor reusenc. A més, el 1844, és el traductor del Tractat de Galvanoplàstica que acaba de publicar l'enginyer anglès Charles V. Walker. De fet, es creu que Josep Alberic és el responsable de la primera demostració pública de les tècniques galvanoplàstiques en base a exemples de deposició de metalls mitjançant l’electricitat.

Amb la Revolució de Setembre de 1868, coneguda com la Gloriosa, que causa el destronament d’Isabel II, Alberic se sent descoratjat pel seu tarannà conservador i abandona els càrrecs públics, es trasllada a Madrid on, anys després, pateix una pneumònia que li causa la mort.

Reus recorda el metge i prohom reusenc donant el nom d’Escola Dr. Alberic i Casas a una de les seves escoles públiques d’Educació Infantil. El seu retrat ocupa un lloc destacat a la Galeria de Reusencs Il·lustres de l’Ajuntament de Reus i, més recentment, té el seu propi lloc dins l’Espai Museístic creat a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

MBC