Galeria de metges

Biografia

Descendent d’una família del tèxtil de Sabadell, és fill de Feliu Elias Bracons i nebot de Francesc i Lluís Elias Bracons, tots ells reconeguts artistes. El primer, ceramista. El segon comediògraf i dibuixant. El pare és un destacat pintor, ninotaire, escriptor, historiador i crític d’art, conegut amb el pseudònim d’Apa. A més, Jaume Elias Cornet és germà de Rosa Elias Cornet –traductora i secretària de Francesc Macià entre 1932 i 1933- i d’Elvira Elias Cornet – reconeguda il·lustradora i gravadora-.

Titulat en batxiller per l’Institut de Barcelona el 1926, Jaume Elias Cornet estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1933. Amic íntim de Marius Torres, company seu de curs que, a més, de ben jove és un destacat poeta. També, amb Santiago Montserrat, que anys més tard, serà un reconegut psiquiatre. Tots tres formen part de l’Agrupament Escolar de l’Acadèmia i del Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, institució en què Elias és redactor del Butlletí de l’Agrupament Escolar de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. Després, ja metge, durant el bienni de 1935-1936, en representació d’Agrupament forma part de la junta de govern de l’Acadèmia.

Elias es forma al Servei de Malalties de la Infància de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que dirigeix Pere Martínez García, qui és nomenat professor lliure de Pediatria l'any 1933 quan es crea la nova Universitat Autònoma de Barcelona. Compta amb un bon equip de pediatres com Miquel Artigas, Pere Calafell i Eduard Pou. Amb la Guerra Civil i el triomf franquista, Sant Pau queda destituït del seu rang universitari i el Servei de Pediatria decau fins avançats els anys 1940, quan inicia el seu ressorgiment fins a convertir-se en seu del VIII Congrés Nacional de Pediatria, sota la presidència de Pere Calafell que ret homenatge al seu mestre, Pere Martínez.

L’estiu del 1935, Elias fa de metge d’un balneari pròxim a Lleida. L’octubre del 1936, és mobilitzat com a capità metge provisional i destinat a Azaila, a la comarca del Bajo Martín de la província de Terol. Elias forma part de la Columna de Tarragona que, quan guanya la zona als colpistes, passa a la defensa de Belchite integrat al Cos de Sanitat de l’Exèrcit de l’Est des del desembre de 1937.

Al final de la Guerra és nomenat metge d’una colònia de nens vascos atesos per l'organització nord-americana Foster Parents Plan for Children in Spain, creada pel periodista anglés John Langdon-Davies amb l’objectiu d'alimentar, allojar i educar els nens als qui la Guerra Civil ha arruïnat la vida. Elies s'exilia amb ells a França. Però, quan esclata la Segona Guerra Mundial i França cau derrotada, la colònia infantil ha d’abandonar el país. A mitjans dels anys 1940, Elias es trasllada a Anglaterra amb els cinquanta nens bascos que té a càrrec seu. El grup infantil s'incorpora als col·lectius de nois bascos que quedaven a Anglaterra mentre que Elies és destinat a un centre de recuperació psíquica situat al centre de l'illa, on enviaven persones traumatitzades pels bombardeigs i per altres efectes de la guerra.

A Anglaterra, a casa de Batista i Roca, Elies és present a la reunió constitutiva del Consell Nacional de Catalunya el 29 de juliol de 1940 i és un dels membres que, aquest mateix any, funden el Casal Català de Londres, seu dels exiliats nacionalistes i del qual Elies n’és el primer president. Entre els socis hi ha altres metges exiliats com Josep Trueta, Pere Gabarró i Francesc Dalmau.

Durant un temps, Elias aconsegueix ser nomenat anestesista de l’equip quirúrgic de Trueta. Després, del 1942 al 1943, exerceix al Withington Hospital de Manchester i, del 1943 al 1944, al Booth Hall Hospital Children de Manchester. Finalment, treballa al St. Matthews Hospital Lichfield, prop de Birmingham, que es reforma el 1940 per atendre els ferits dels temps de Guerra. Elias s’hi està fins a finals del 1946 perquè ja ha decidit tornar a Barcelona i exercir la Pediatria. Obre consulta al principal del número 105 del Passeig de la Bonanova. I, també al carrer Bonaplata, número 6. L'any 1958, obté plaça de Pediatre interí al SOE (Seguro Obligatorio de Enfermedad).

Dedicat especialment a la traducció científica, Elias s’integra de seguida a la Societat Catalana de Pediatria (SCP) i es troba entre els fundadors d’un reduït grup de pediatres que dirigeix Pere Calafell amb Agustí Pérez Soler, Carme Salvador i Júlia Corominas, que es reuneixen periòdicament. El grup no triga a ampliar-se considerablement en reunions que es mantenen al llarg de 40 anys, amb una notable influència no sols en el camp de la Pediatria sinó també en el món catalanista. A l’anomenat “Cenacle Pere Calafell” hi assisteixen habitualment els esmentats pediatres i, també, van afegint-se els col·legues més joves com Ramon Martínez Callén, Ignasi Aragó o Joaquim Ramis, entre molts altres. Les iniciatives i activitats del grup configuren en bona part les actuacions de la Societat Catalana de Pediatria.

MBC-MVR