Biografia

Es Llicencia en Medicina l’any 1948 a Barcelona, home de pau, fidel a un ideari de vida i de convivència amb el proïsme. Amb aquesta fidelitat i esperit de servei viu fins al darrer dia de la seva vida. Metge, especialitzat en Pediatria i format al costat de Pere Calafell i Gibert, mestre de pediatres i mestre de ciutadania.

Martínez Callén es converteix en un bon pediatre generalista que treballa a la medicina pública i, també, privadament. S’interessa molt especialment per l’Endocrinologia infantil i, durant una llarga temporada, s’està a París amb el professor Royer. Preocupat, també, pels infants amb disminucions psíquiques, més endavant, esdevé director mèdic de l’Escola Municipal Vilajoana per a deficients (1972-1979). Com a director adjunt de l’Hospital del Nen Déu, s’encarregà de l’Institut Ortopedagògic per a nens amb problemes psíquics. Promotor i divulgador de la Pediatria social i de la formació de les persones que tenen cura de les guarderies, és professor de Puericultura Social i Medicina i Higiene a l’Escola de Treballadores Socials durant vint-i-cinc anys.

L’esperit de servei de Martínez Callén no es limita a la medicina estricta i el porta a adherir-se a un grup polític que té com objectius fonamentals el seu mateix ideari de vida i de convivència tot i que té la suficient independència per allunyar-se’n quan no les comparteix. En les primeres eleccions municipals democràtiques, és elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1972-1983) i, posteriorment, de Cabrils. A més, és president de les comissions de Cultura i d'Ensenyament de la Diputació de Barcelona (1979-1987) i director general de Gestió de Professorat al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1989-1993).

Aquesta vessant social de Ramon Martínez el fa participar en institucions mèdiques, on ocupa diferents càrrecs: vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) (1982-1986), president de la Secció de Metges Jubilats del COMB (1997-2005), bibliotecari (1961-1963) i vicepresident de la Societat Catalana de Pediatria (1974-1976) i de la Mutual Mèdica de Catalunya i de Balears (1992-1998).

L’any 1986, en uns moments que la natalitat a Catalunya és als nivells més baixos, el doctor Ramon Martínez, encarregat de fer la sessió de cloenda de la Societat Catalana de Pediatria, pronuncia el discurs sobre La davallada de la natalitat a Catalunya. L’elecció del tema –segons explica– respon a la necessitat d'analitzar les causes i trobar solucions. A la vegada, també, a la conveniència de preveure una política d'integració dels immigrats. Són problemes socials que l’inquieten com també, la defensa de la llengua, convençut que és un dels elements més importants d'una nació. Té, també, una gran fidelitat a l’Església malgrat que, en ocasions, hi té discrepàncies que el feien patir.

Martínez Callén té, també, la seva faceta artística i cultural que cultiva fins als seus darrers dies: és membre de grups corals i una important dedicació al teatre tant com actor com en l’organització de lectures teatrals. És traductor al català de l’obra El Dr. Knoch o el triomf de la medicina de Jules Roman. I, sobretot, és un gran afeccionat a la literatura, principalment, a la poesia. Ja de molt jove, guanya una “Flor Natural” en uns Jocs Florals de Sarrià a Barcelona i, uns anys més tard, la “Viola d’Argent” als Jocs Florals de l’Ajuntament de Barcelona. La seva passió per la poesia continua fins a la seva mort. La seva poesia és molt bona malgrat mai no en feia mai ostentació. En una publicació de poesies de diferents poetes, on els autors hi escriuen una breu autobiografia, Martínez Callén diu “No soc poeta. Soc metge que fa – que ha fet – versos.... No són més que el meu revers. L’anvers ha estat fer de metge més de cinquanta anys, de metge d’infants o potser d’amic de les famílies. Com a poeta no em coneix gairebé ningú. Com a metge potser algú em recordi. Quan em mori, també aquest algú m’oblidarà. Però estic content d’haver viscut i en dono gràcies”.

JRC