Biografia

Fill d’un funcionari de l’Administració Central, estudia Medicina a Barcelona i es llicencia el 1919. De jove, és un home atlètic molt interessat en mantenir la forma física i alhora és un jove molt dedicat a l’estudi. Ben aviat, decideix dedicar-se a les malalties dels nens i entra com alumne intern a la càtedra del professor Martínez Vargas, qui no triga a nomenar-lo professor ajudant. Pere Martínez García s’hi està fins al 1922 perquè guanya les oposicions a la plaça de metge numerari de la Clínica Infantil de l'Hospital de Santa Creu i San Pau on, el 1924, és nomenat director mèdic quan tot just té 25 anys i cinc de carrera. En aquest moment, l’Hospital és encara al carrer Hospital. D'aquí que, quan el centre es trasllada a l’actual recinte de Sant Pau, Pere Martínez Garcia és, també, el primer director del Servei de Pediatria i és considera el seu fundador.

A partir del 1927, a més, Pere Martínez fa compatible la feina de pediatre amb la de professor auxiliar de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona en guanyar el concurs d’oposició fins que es crea la nova Universitat Autònoma Destaca per la seva gran capacitat docent alhora que la seva habilitat per envoltar-se de bons equips professionals. Ràpidament, es converteix en mestre indiscutible de reconeguts pediatres com Pere Calafell, Jeroni de Moragas -a qui orienta cap als problemes de l’educació dels nens i els seus trastorns psíquics- Jaume Elias i Jaume Bonet Rodés, entre altres.

Amb alguns companys, Pere Martínez funda la Revista Médica de Barcelona, que s’edita des del 1924 fins al 1936 i de la qual ell n’és un dels motors principals. El 1930, Pere Martínez participa en el 6è Congrés de Metges de llengua catalana amb la ponència que tracta la Mortalitat fetal i infantil a Catalunya. El 1932, guanya la càtedra de Pediatria de la Universitat de Salamanca però l’ocupa només uns mesos perquè, el 1933, el nomen professor lliure de Pediatria de la nova Universitat Autònoma de Barcelona.

Membre fundador de la Societat Catalana de Pediatria l’any 1926, n’esdevé vicepresident de la primera junta de la Societat fins al 1931. L’any 1932, es doctora a Madrid amb la tesi La colesterinemia en el Kala-azar infantil. Després, durant el bienni del 1934 al 1936, és elegit president. Acabada la Guerra, malgrat que és depurat sense sanció l'any 1940, és objecte de represàlies i apartat de la Universitat de Barcelona i del seu càrrec com a director de la Clínica Infantil de Sant Pau. El 1941, però, Pere Martínez presenta recurs i aconsegueix que es reobri el seu cas, fet que li permet incorporar-se al cap d'un temps a la càtedra de Pediatria de la Universitat de Cadis on només hi està breus períodes de temps. El 1954, torna a Barcelona amb una excedència per ocupar la direcció del Servei de pediatria de l’Hospital de Sant Pau. Poc després, opta a un concurs per ocupar la càtedra de Pediatria de la Facultat de Medicina de Barcelona, vacant des de feia anys. El volt del claustre de la Facultat és favorable a Martínez però les pressions polítiques fan que, finalment, la plaça deserta quedi deserta. Al seu Servei, però, Martínez Garcia ha continuat envoltat d'un bon equip pediàtric entre els que destaquen Antoni Puy Rivas, Patricio Tardio Fajas o, entre altres, Nativitat Barat Martínez.

Poc després, la Universitat de Navarra, tot just acaba de constituir, invita Pere Martínez Garcia a incorporar-se a la mateixa com a catedràtic numerari de Pediatria, càrrec que exerceix fins a la seva jubilació el juny del 1967.

El 1970, ja malalt de Parkinson, Pere Martínez García és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona on llegeix el discurs d’ingrés que titula Pediatría y Pedagogía, al qual respon Bel·larmí Rodríguez Arias.

Casat amb Joana López Ballester, el seu fill Pere Martínez López és també pediatre.

MBC