Biografia

Neix a la vila de Gràcia, quan encara no s’ha annexionat a Barcelona, fill del comerciant mallorquí Josep Cortés Valls, pare també de dos metges més: Màrius Cortés Lladó, (Barcelona, 1896 – Madrid, 1970) gastroenteròleg exiliat a Veneçuela fins al 1963, i del cirurgià ortopèdic Josep Cortés Lladó (Barcelona, 1912- ?, 1980. Cosins, per part de pare i mare del també metge Cristià Cortés Lladó, cunyat del metge i alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader, casat amb la seva germana Carme.

L’Antoni Cortés Lladó és un estudiant de Medicina modèlic que treu unes notes excel·lents a totes les assignatures i que es llicencia amb premi extraordinari a la Universitat de Barcelona el 1911. Deixeble i alumne intern per oposició de la càtedra del professor Ramón Torres Casanovas, acabada la carrera i fins al 1916, continua a la Facultat de Medicina de Barcelona com ajudant de classes pràctiques mentre que, l’any 1912, obté el doctorat per la Universitat Central de Madrid amb la tesi Fundamentos y resultados de los tratamientos médicos del càncer.

El 1917, oposita sense èxit a una càtedra de Cirurgia i marxa pensionat per la Junta d’Ampliació d’Estudis a fer una estada a París per aprendre Cirurgia Plàstica facial al costat dels professors Morestin, Sedilot i Lejars. A la seva tornada, el 1918, guanya el concurs a la càtedra de Cirurgia de Salamanca. L’any següent, queda vidu i aconsegueix la càtedra de Sevilla per trasllat. Té la intenció de guanyar la plaça de Barcelona però, en tornar a casar-se amb una sevillana, s’instal·la definitivament a la capital andalusa. Allà, es converteix en el gran cirurgià de Sevilla on funda la Clínica de Santa Isabel, fent alhora pràctica privada i una important tasca benèfica i social.

A Sevilla, la pràctica docent d’Antonio Cortés s’esdevé revolucionària tant per les seves lliçons clíniques davant del malalt com pel seu esforç per obtenir els recursos necessaris per modernitzar l’antic “Hospital de Las Cinco Llagas” on es fa l’activitat universitària. És, especialment, impulsor del desenvolupament de la Cirurgia Ortopèdica i la Neurocirurgia. Cirurgià d’una gran habilitat quirúrgica, és el creador d’una escola de cirurgia potent d’on surten gairebé tots els caps dels departaments de Cirurgia dels hospitals andalusos, majoritàriament deixebles seus.

Antoni Cortés Lladó té contactes freqüents amb els cirurgians francesos i alemanys més destacats. L’any 1936, participa en la creació de l’Associació Espanyola de Cirurgians, institució que presideix des del 1953 al 1959 i de la qual serà president d’honor més endavant. Des del 1920, també, ha presidit les sessions científiques que s’organitzen al Col·legi de Metges de Sevilla, organització que l’imposa la seva Medalla d’Or. El 1926, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Sevilla i n’és president del 1956 fins al 1970. Aquest mateix any, també, és elegit acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina mentre que, el 1971, és delegat espanyol a la Societat Internacional de Cirurgians. Soci corresponent de la Societat Catalana de Biologia, el 1974, Antoni Cortés ingressa com acadèmic d’honor a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Condecorat amb la Gran Creu d’Alfons X el Savi, la Gran Creu de Sanitat, la Medalla de Plata al Mèrit del Treball i, entre d’altres, el Premi Virgili de la Societat de Cirurgia de Catalunya, quan Antoni Cortés Lladó es jubila de la càtedra, s’incorpora a la Creu Roja Espanyola on hi fa una notable tasca i n’esdevé president de l’Assemblea Provincial. També, es dedica intensament a la seva afició filatèlica. Nomenat fill predilecte de la ciutat de Sevilla des de l'any 1968, anys després, l’Ajuntament sevillà li dedica un dels seus carrers.

Antonio Cortés Lladó, casat amb Clementina Farfán Crespo, va tenir dues filles, Llúcia i Maria Isabel. Tres dels seus néts han continuat la nissaga mèdica: els catalans Ferran i Frederic Sanfeliu Cortés i el sevillà Antonio Jiménez Cortés.

MBC