Biografia

Fill de mestres, estudia la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on, després d'haver estat president de l'Associació d'Alumnes i alumne intern pensionat juntament amb els companys Manuel Mascaró, Enric Juncadella i Miquel Manresa, es llicència el 1933 amb premi extraordinari. Aquest mateix any, és becat per la Universitat Internacional de Santander. Poc després, molt possiblement a instàncies del professor Agustí Pedro Pons, se’n va a Viena i és alumne de destacats especialistes en Reumatologia, especialitat que neix a principis del segle XX, impulsada pel metge holandès Jan Van Breemen.

Pere Barceló té la idea d’arribar a ser catedràtic de Medicina però aquesta lícita aspiració li està vedada en la Postguerra en tenir antecedents familiars que el règim franquista considera perillosos per catalanistes. El seu pare, casat en primeres núpcies amb Maria del Carme Torrent Rosselló, és el mestre i pedagog bisbalenc Josep Barceló Mata i la seva segona mare, la mestra Adela Trayter, eren ferms i significats defensors de la llengua catalana.

Des que acaba la carrera, Pere Barceló treballa als dispensaris de la Clínica Mèdica A de l’Hospital Clínic, dirigida pel professor Pedro Pons, que és on neix la Reumatologia a Catalunya i, molt possiblement, a Espanya. El 1943, el doctor Barceló és elegit responsable del Servei de Malalties Reumàtiques i Osteo-Articulars Mèdiques de la Clínica Plató.

El 1948, és un dels fundadors de la Secció de Reumatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i, l’any 1955, dirigeix el Centre de Lluita contra les Malalties Reumàtiques.

El gener de 1945, Pere Barceló edita el primer número de la Revista Española de Reumatismo y Enfermedades Osteoarticulares, que posteriorment serà l’òrgan d’expressió de la Sociedad Española de Reumatismo. El 1948, és membre fundador de la Societat Espanyola de Reumatisme (SER) i president de la Societat des del 1956 fins al 1968.

El doctor Barceló és pioner, a nivell mundial, en l’aplicació dels enzims com l’alfaquimotripsina i la hepatocatalasa pel tractament d’algunes malalties reumàtiques. La gran obra escrita del doctor Barceló es troba en el tercer tom del tractat de Patologia i Clínica Mèdiques de Pedro Pons, el capítol dedicat a les Malalties de l’Aparell Locomotor.

El 1977, al XIV Congrés de Reumatologia que té lloc a Atlanta, Pere Barceló aporta un quadre de Dalí, al·legòric a la Reumatologia, on un esperit curatiu que surt de la pipa del doctor Barceló, alleugereix el malalt i li permet tornar a fer vida esportiva.

Al llarg de la seva vida, el doctor Pere Barceló Torrent rep una sèrie de reconeixements per la seva labor: membre d’Honor de la Societat Portuguesa de Reumatologia, de la Deutsche Gesellschaft für Rheumatologie i de la Societat Cubana de Reumatologia. A més, és distingits amb les Grans Creus dels Ordes de Sanitat i del Mèrit Civil, Pere Barceló és elegit president de la Lliga Mundial contra el Reumatisme. L’any 1980, quan per imperatiu de l’edat es jubila com a director del Centre Nacional de la Lluita Contra les Malalties Reumàtiques, se li ret homenatge i se li lliura la Medalla d’Alfons X el Savi en reconeixement a la seva fecunda i dilatada labor.

Mor amb 74 anys després d’una dilatada vida professional en què en és converteix en un dels més destacats reumatòlegs i el de més prestigi internacional. Casat amb Elena Garcia, el matrimoni té dues filles i un fill, el també reumatòleg Pere Barceló Garcia.

MFS