Biografia

Fill de mestres, estudia la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona i es llicència el 1933 amb premi extraordinari. Aquest mateix any, és becat per la Universitat Internacional de Santander. Poc després, molt possiblement a instàncies del professor Agustí Pedro i Pons, se’n va a Viena i és alumne de destacats especialistes en Reumatologia, especialitat que neix a principis del segle XX, impulsada pel metge holandès Jan Van Breemen.

Té la idea d’arribar a ser catedràtic de Medicina. Però, aquesta lícita aspiració li està vedada en la postguerra en tenir antecedents familiars que el règim franquista considera perillosos per catalanistes. El seu pare i la seva segona mare eren mestres i defensors de la llengua catalana.

Des que acaba la carrera, Pere Barceló treballa als dispensaris de la Clínica Mèdica A de l’Hospital Clínic, dirigida pel professor Pedro i Pons, que és on neix la Reumatologia a Catalunya i, molt possiblement, a Espanya. El 1943, el doctor Barceló és elegit responsable del servei de Malalties Reumàtiques i Osteo-Articulars Mèdiques de la Clínica Plató.

El 1948, és un dels fundadors de la Secció de Reumatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i, l’any 1955, dirigeix el Centre de Lluita contra les Malalties Reumàtiques.

El gener de 1945, Pere Barceló edita el primer número de la Revista Española de Reumatismo y Enfermedades Osteoarticulares, que posteriorment serà l’òrgan d’expressió de la Sociedad Española de Reumatismo. El 1948, és membre fundador de la Sociedad Española de Reumatismo (SER) i president de la Societat des del 1956 fins al 1968.

El doctor Barceló és pioner, a nivell mundial, en l’aplicació dels enzims com l’alfaquimotripsina i la hepatocatalasa pel tractament d’algunes malalties reumàtiques. La gran obra escrita del doctor Barceló es troba en el tercer tom del tractat de Patologia i Clínica Mèdiques del professor Pedro i Pons, el capítol dedicat a les Malalties de l’Aparell Locomotor.

El 1977, al XIV Congres of Rheumatology que té lloc a Atlanta, Pere Barceló aporta un quadre de Dalí, al·al·legòric a la Reumatologia, on un esperit curatiu que surt de la pipa del doctor Barceló, alleugereix el malalt i li permet tornar a fer vida esportiva.

Al llarg de la seva vida, el doctor Pere Barceló i Torrent rep una sèrie de reconeixements per la seva labor: membre d’Honor de la Societat Portuguesa de Reumatologia, de la Deutsche Gesellschaft für Rheumatologie i de la Societat Cubana de Reumatologia, Gran Cruz de la Orden Civil de Sanidad i Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil, president de la Lliga Mundial contra el Reumatisme. L’any 1980, quan per imperatiu de l’edat es jubila com a director del Centre Nacional de la Lluita Contra les Malalties Reumàtiques, se li concedeix la Medalla d’Alfons X el Savi en reconeixement a la seva fecunda i dilatada labor.

Mor amb 74 anys després d’una dilatada vida professional en la que es convertí en un dels més destacats reumatòlegs de gran prestigi internacional.

MFS