Galeria de metges

Biografia

Fill del metge Manuel Cil, natural de Carrión de los Condes, província de Palència, que mor durant la Guerra de la Independència, el jove Joaquim Cil entra a fer els estudis secundaris al Seminari de Barcelona on, quan només té quinze anys, el Claustre el nomena professor substitut de Retòrica. Abandona la carrera eclesiàstica poc abans de finalitzar els estudis per començar la carrera mèdica al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona on, aviat, es converteix en un deixeble protegit dels professors Joan Baptista Foix Gual i Ignasi Ameller Ros. Llicenciat el 1833, obté el doctorat l’any següent, mateix any que obté la plaça d’ajudant de professor de l’Hospital General de la Santa Creu.

Guanya per oposició una plaça de metge de Sanitat Militar però de seguida pretén renunciar-hi per no haver de deixar la seva clientela privada. El general Iriarte no l'autoritza a deixar l’exèrcit i ha de combatre a Ulldecona on són derrotats pels carlins del general Cabrera. Gil es refugia a Tortosa on obté la llicència de l’exèrcit i pot tornar a Barcelona.

Membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres des del 1837, de la qual és catedràtic de Literatura el 1838. Abans, s’ha presentat sense èxit dues vegades a oposicions per esdevenir catedràtic, la darrera el 1835. És el 1838, però, quan guanya per oposició una plaça de catedràtic supernumerari del Col·legi de Cirurgia de Barcelona on comença a impartir classes de diferents matèries fins al 1945 que obté en propietat la plaça de catedràtic de Patologia Quirúrgica de la Facultat de Ciències Mèdiques, institució que substitueix l’anterior Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Cil Borés exerceix aquest càrrec fins al 1880, moment en què passa a ser catedràtic de Clínica Quirúrgica de la Facultat. Ell és un cirurgià com els de l’època que s’ocupen només de la cirurgia externa sense entrar en les cavitats del cos i un docent que es limita a repetir les lliçons. Sembla que va tenir com alumne protegit Josep de Letamendi, a qui ajuda a guanyar la càtedra amb només 29 anys.

Degà de la Facultat de Medicina i vicerector de la Universitat de Barcelona, Joaquim Cil Borés és president de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona del 1864 al 1867, vocal del Consell de Sanitat Provincial i membre de la Junta de l’Hospital de la Santa Creu. Nomenat alcalde de Barcelona , presideix el Casino Catòlic Monàrquic l’any 1870, després d’haver-ho estat de Societat Mèdica d’Emulació el 1842.

Home molt prolífic en el terreny literari, Cil Borés va tenir molta influència en la societat del seu temps tot i que la seva obra de temes mèdics és més aviat escassa. Home conservador, fermament catòlic, amic de Jaume Balmes, és director de la revista quinzenal El sentido Católico de las Ciencias Médicas, fundada el 1875 com a defensa contra el positivisme de la Medicina catalana de l’època. La redacció de la revista, a més, és fundadora de la germandat Mèdico Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià. Joaquim Cil escriu, també, en el periòdic catòlic conservador El Ancora, fundat el 1850. Ideològicament, s’enfronta amb el catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Barcelona, Juan Magaz i Jaime, amb qui discrepa en nombrosos temes com, per exemple, en l’enderroc de les muralles de Barcelona que propugnen el mateix Magaz i Pere F Monlau, entre altres col·legues.

En dues ocasions, Joaquim Cil Borés pronuncia el discurs inaugural del curs acadèmic de la Universitat de Barcelona, un versa sobre els efectes de la lectura en l’home i l’altre, sobre l’amor a la pàtria. Pòstumament, un dels seus deixebles destacats, Joaquim Coll Astrell, li dedica un Elogio histórico del Ilmo. Sr. Dr. D. Joaquín Cil y Borés.

MBC