Galeria de metges

Biografia

Es forma com a metge a l’Estudi General de Barcelona, l’equivalent a la universitat en una època en què aquest centre formatiu gaudeix de gran prestigi. Andreu ocupa la càtedra de Prima des del 1653 fins al 1677, durant més de 24 anys i té deixebles destacats com Joan d’Alós i Jaume Solà.

Com a metge, té força prestigi i és designat metge de cambra de Joan Josep d’Àustria (Madrid, 1629- 1679), fill natural del rei Felip IV de Castella i, per tant, germà per part de pare del rei Carles II de Castella. Militar i administrador reial, aconseguida la rendició de la ciutat de Barcelona el 1652, després de 15 mesos de setge permanent i de la derrota que comporta l’acabament de la Guerra dels Segadors, Jacint Andreu esdevé virrei de Catalunya en el període de 1653 a 1656.

Jubilat com a catedràtic, el 1678, publica un tractat que es titula Practica Gotholanorum del què només apareix el primer volum malgrat que s’adverteix que després se’n publicaran tres més. El llibre es un compendi de medicina pràctica amb les malalties ordenades, descripcions clíniques clares i concises, en gran part, basades en la seva experiència personal. De fet, l’obra conté la que es considerada la primera descripció detallada del tètanus dels nounats.

Jacint Andreu es podria considerar un galenista, poc obert a les novetats com es dedueix davant la seva hostilitat a l’ús de medicaments químics tot i que tampoc es va dedicar a refutar les doctrines modernes com sí feien altres metges galenistes més intransigents.

En dues ocasions, els anys 1663 i 1694, Andreu és conseller del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1648, el Comte de Barcelona i rei Lluís XIV li concedeix el privilegi de Ciutadà Honrat de Fa testament, en llatí i català, a Hostalric el 17 de gener de 1694.

MBC