Biografia

Fill d’una família humil de pagesos que es trasllada a viure a Tortosa, el tercer de quatre germans, fa els estudis de Segona Ensenyança a Tortosa i, un cop acabats, comença la carrera de Medicina al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. El 1830, però, l’ha d’interrompre quan Ferran VII clausura les Universitats pels conflictes polítics que viu el país. En els primers cursos de carrera, el 1827, coincideix amb Marià de la Pau Graells a Caldes de Montbui on passa uns dies de vacances a casa d’un altre company d’estudis, Jaume Cuspinera, natural d’aquesta vila. Conèixer aquest futur naturalista desperta en Marcel·lí Andrés un gran interès per la Botànica. Tots dos passen moltes hores a la biblioteca del Reial Col·legi. Al seu costat aprèn a recol·lectar i classificar plantes i insectes fins al punt que s’engresca a emprendre un viatge per l’Àfrica per estudiar la seva flora i fauna.

Aprofitant el tancament de la universitat el 1830 i ben proveït d’un quadern d’instruccions, llibres, instruments i una farmaciola ben sortida, Marcel·lí Andrés embarca en el bergantí ‘Nueva Amalia’ dedicat al transport d’esclaus que el porta a Dahomey, l’actual Benín, llavors una important base del comerç esclavista. Durant dos anys s’està en aquest país on sobreviu fent de metge dels nadius inicialment i, quan en té notícia el rei local, esdevé metge de la Cort. Passat aquest temps, després d’haver patit algun accident i una malaltia tropical, embarca novament per arribar a Cuba i a Brasil on a cada país hi fa una beu estada fins que retorna a Dahomey on s’hi estarà dos anys més. Aquest cop, però, recorre el territori del Golf de Guinea i les seves illes: Santo Tomé, Annobon, Príncipe, i Fernando Poo. En aquest viatge, recull informació geogràfica, antropològica, etnogràfica, zoològica i botànica d’aquestes terres, arribant a acumular un herbari de més de 6.000 exemplars als quals s'hi han d'afegir unes col·leccions de llavors, de papallones i d’altres insectes que, malauradament, es perden abans de tornar a Barcelona perquè el capità del veler que les havia de transportar es confon i les envia al Brasil.

De tornada a Espanya cap a meitat del 1832, Marcel·lí Andrés acaba els estudis de Medicina i es llicencia l’octubre del 1834. Un any després, obté el grau de doctor en Medicina i Cirurgia. L’estiu d’aquest mateix any, quan està passant l’estiu a casa de la seva família a Tortosa abans d’acabar la carrera, té una destacada actuació mèdica durant l’epidèmia de còlera que afecta la capital del Baix Ebre durant els mesos d’agost i setembre.

Ja metge, Marcel·lí Andrés s’instal·la a Tortosa on, el 1835, es casa amb Maria Dolors Altarriba Pujol, neboda del facultatiu Marià Abelló. El matrimoni té dos fills, l’últim dels quals pòstum perquè ell mor tres mesos abans que neixi el fill a causa d’un episodi de malaltia intestinal aguda, potser, de còlera quan només té 30 anys. Un d’aquests dos fills, és Marcel·lí Andrés Altarriba (Tortosa, 1837? – 1892), reputat metge militar que, ja retirat, s’estableix al Baix Ebre.

Abans, però, Marcel·lí Andrés ha donat classes d’Agricultura a la Societat Econòmica d’Amics del País de Tortosa i ha estat nomenat soci corresponent de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, entitat a la qual - com a mostra d’agraïment per aquesta distinció- els cedeix una col·lecció d’insectes i una altra de minerals de la zona tortosina que ell ha reunit. També, dotze hores abans de la seva mort, rep el nomenament d'acadèmic agregat de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i és designat subdelegat de Medicina de Tortosa.

Marcel·lí Andrés té el mèrit d'haver estat el primer explorador espanyol de l'Àfrica occidental. Malauradament, no s'han conservat els seus escrits ni les col·leccions que havia recollit en els seus viatges per l'Àfrica i Amèrica. Sols en queda el text on descriu l'itinerari que havia seguit perquè, abans de morir, el dóna al seu amic Marià de la Pau Graells, que el dóna al Museu Nacional de Ciències Naturals on es conserva i permet que la Reial Societat Geogràfica Espanyola l'imprimeixi el 1833. En el seu viatge per Àfrica, Marcel·lí Andrés escriu una memòria sobre Fernando Poo en què - atenent l'estat d'abandonament de l'illa i per evitar que se n'apoderin els anglesos- aconsella al govern espanyol que la colonitzi.

Recentment, a Vilafranca, vila nadiua de Marcel·lí Andrés i on ja hi tenia un carrer al seu nom, s'ha erigit un Monument d'homenatge que representa els dos Continents i en mig l'Oceà. Al nomenclator de carrers de la ciutat de València també se'l recorda amb una via urbana i una Escola que tenen per nom el de l'Explorador Andrés.

MBC