Galeria de metges

Biografia

Neix en una família menestral i estudia Llatinitat i Filosofia al Convent de Sant Francesc de Paula de Girona. El 1769, ingressa al Reial Col•legi de Cirurgia de Barcelona i es llicencia com a Cirurgià llatinista de nou exàmens el 1774. Aquest mateix any és nomenat Cirurgià major del Regiment de Cavalleria de Montesa, càrrec que serveix durant 20 anys.

Entre 1780 i 1782, intervé en el setge i bloqueig de Gibraltar on el cirurgià en cap de l’exèrcit i successor de Pere Virgili en la direcció del Reial Col•legi de Cirurgia de Barcelona, Llorenç Roland, li encarrega la supervisió dels Hospitals. Especialment, ha de tenir cura de l’instrumental quirúrgic i de l’organització i muntatge del nou hospital. Els bons serveis prestats li permeten obtenir una pensió vitalícia i l’ascens a “Ayudante de Consultor de los Reales Ejércitos”.

El 1793, amb el càrrec de “Consultor de Cirurgia” i el seu Regiment de Cavalleria de Montesa, participa a la Guerra Gran, coneguda com guerra del Rosselló. L’any següent, torna a ascendir i passa a ser cirurgià dels Guàrdies de Corps, el cos encarregat de la custòdia de la persona del rei. El 1795, resideix a Madrid i es doctora en Cirurgia Mèdica.

El 1803, es destinat a l’Hospital d’Alacant i s’hi està fins al 1808, quan li concedeixen els honors de “Consultor Major de l’Exèrcit” sense deixar de servir als Guàrdies de Corps. El 1810, la Junta Superior Gubernativa de Cirugía el nomena “Cirujano Mayor de los Ejércitos” amb l’encàrrec d’aconseguir que cada unitat combatent i tots els hospitals comptin amb els cirurgians i els recursos adequats. També, per establir una disciplina en els nomenaments i en la conducta dels seus subordinats.

Acabada la Guerra de la Independència, Salvi Illa es queda sense càrrec fins que és nomenat membre de la Junta Superior Gubernativa de Cirugía, assumint la responsabilitat de concedir o denegar les pensions vitalícies dels metges excombatents així com d’atorgar els ascensos militars. L’any 1820, quan la sublevació del general Riego, que aboleix la Constitució de 1812, Illa conserva el càrrec i tot el seu poder com la màxima autoritat de la Cirurgia civil i militar malgrat les continues critiques que rep pel seu autoritarisme. Mor exercint el càrrec a Madrid el 1855.

JMME