Biografia

D’una llarga nissaga de metges, és fill de Joan Mascaró Cos de Lladó i de Teresa Castanyer Moner de Banyoles. Dels dos fills que tenen, el noi, Josep Maria Mascaró Castanyer és la sisena generació mèdica. Cursa els estudis primaris als Escolapis d’Olot i els de Medicina a la Facultat de Barcelona. Es llicencia en Medicina i Cirurgia el 21 d’octubre de 1890, doctorant-se el 1892 a Madrid on també, el 1916, presenta un treball sobre Hidrologia i n'esdevé un dels primers metges titulats en aquest camp mèdic. Amb la clara influència del seu pare, metge a les primitives instal·lacions de la deu de la Font Pudosa de Banyoles des de finals del segle XIX, fa oposicions a Metge Director de Banys l’any 1893. El Reial Decret del Cos de Metges de Banys que proclama per Ferran VI l’any 1916, quan encara no està desenvolupada la Hidrologia, fa recaure la direcció dels balnearis emergents en professors amb suficients coneixements de les virtuts de les aigües, sovint en contra dels interessos dels propietaris.

Desprès de tres durs exercicis durant aquell any i un cop aprovada l’oposició, Josep Maria Mascaró fa un periple d’interinatge per diversos balnearis: Banyoles, on s’hi esta en situació interina compaginant-la amb la direcció d’altres establiments: al Balneari de Nostra Senyora de la Mercè de Capmany els anys 1896-97, Ribes de Fresser, Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm. Del 1927 al 1931, és fix a Banyoles fins a la dissolució del Cos que es produeix durant la República el 1932. En diferents moments, Mascaró també ha estat també metge dels Balnearis d’Archena, Puente Viesgo i Alceda.

Durant la Guerra Civil, Mascaró Castanyer dirigeix el Balneari d’Alhama d’Aragó on contribueix a muntar l’Hospital de Guerra a l’establiment. Per estar al bàndol nacional, a Banyoles, la seva família pateix represàlies i la confiscació dels seus bens, cotxe i consulta. Acabada la Guerra, se’n va un temps a Vila-real, a la Plana Baixa. El mateix any 1939, pot tornar agafant la plaça de metge de Caldes de Montbui, dins un cos i propietat balneària ja molt retocats.

Preceptivament, Josep Maria Mascaró redacta les memòries anuals dels establiments en què fa de director i com a Metge del Cos, elabora una interessant Topografia Mèdica de Banyoles que li serveix com a memòria quinquennal obligatòria en aquells moments i que li val la medalla d'or amb diploma de membre corresponsal de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona des del 1913. Duu com a introducció un poema del seu amic Mosèn Cinto Verdaguer, que li ha dedicat uns versos.

El 1921, participa en el IV Congrés de Metges de Llengua Catalana que es fa a Girona on presenta la ponència Noves orientacions científiques de les aigües sulfuroses de Banyoles. Anys després, Josep Maria Mascaró Castanyer té un paper destacat durant els Actes del Cinquantenari de les Assemblees de Col·legis de Metges que se celebra a Girona la tardor del 1954. Amb vuitanta-nou anys i sent un dels pocs col·legiats vius de l’antic “Sindicado”, és l’encarregat de llegir una ressenya sobre els cinquanta primers anys del Col·legi Oficial de Metges de Girona, institució que el nomena soci d’honor l’any 1940 quan encara exerceix la Medicina General a Banyoles quan no és temporada balneària. L’any 1946, es dóna de baixa de la contribució.

Josep Maria Mascaró i Castanyer és regidor de l’Ajuntament de Banyoles durant els anys 1899 al 1904, tinent d’alcalde el 1918 i alcalde els anys 1919-1920, coincidint amb el també metge Candi Corominas i Ylla com a regidor del consistori banyolí, que anys després els dedica un dels seus carrers. Entre altres membres destacats de la nissaga mèdica Mascaró, s’hi troba Josep Mascaró i Capella. També, el seu oncle Anicet Mascaró i Cos, reconegut oftalmòleg i inventor d'un sistema de lectura per a cecs anterior al de Braille.

FXCC