Biografia

Filla d’Eduardo Fèlix de Palma Álvarez de Sotomayor, oficial de banca nascut a Aguilar de Campoo de Palència, i de Concepción Delgado Rodríguez, de Sevilla, neix a Córdoba que és on resideix la família llavors, ja que es trasllada sovint en funció del destí que té el pare. De ben petita, però, ja s’estableixen a Barcelona on Serafina fa tots els seus estudis i es demostra com una estudiant brillant que es titula en batxiller el 1924 després d’obtenir diverses matrícules d’honor i premis d’excel·lència. En la mateixa línia, tot seguit, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1934. A l’època d’estudiant, Serafina de Palma Delgado és una de les sis sòcies dones que té l’Agrupament Escolar de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. Quan ja disposa del títol de metge, comença una llicenciatura en Químiques però no pot acabar-la perquè esclata la Guerra Civil.

Després de treballar com a puericultora a la Guarderia Joaquim Costa, només acabar la carrera, Serafina de Palma ja exerceix la Medicina en una consulta privada que té al número 181 del carrer Muntaner de Barcelona on es dedica principalment a l’atenció de dones i nens. A més, de seguida, guanya per oposició una plaça d’Inspectora Municipal de Sanitat alhora que és metgessa substituta de “La Equitativa”. Després, en començar el conflicte bèl·lic, és professora d’una Escola d’Infermeres de Guerra. Més endavant, amb el metge Wenceslao Dutrem, l’envien al Front d’Osca, des d’on reclamen als dirigents del PSUC i d’UGT que organitzin un Banc de Sang al camp de batalla per poder transfondre sang als soldats ferits de les columnes militars que tenen a càrrec seu. El Consell de Sanitat de Guerra, depenent de la Conselleria de Sanitat, encarrega a Duran i Jordà, que organitzi aquest servei.

Amb la derrota republicana i militant del PSUC, Serafina de Palma té por de les represàlies franquistes i decideix passar la frontera de França, arribant a París i Chartres, ciutats on no hi passa gaire temps perquè, a principis del 1939, marxa amb el seu pare cap a Mèxic. Salpen en el De Grasse, un gran transatlàntic francès de càrrega mixta -mercaderia i passatge- que surt del Port de Saint Nazaire de Nantes. La mare i tres germans més han quedat a Barcelona i un altre germà es troba a Santo Domingo. Ella, però, tot i que viatja sola amb el pare, s’ha casat en plena Guerra amb el coronel Carlos Alegria Álvarez, un voluntari mexicà que viatja a Espanya per unir-se a l’exèrcit republicà.

Arribada a Veracruz i establerta a Ciutat de Mèxic en “situació molt modesta” com ella mateixa declara quan sol·licita la convalidació del títol de Medicina i auxili extraordinari el 10 de gener del 1940. Abans d'un mes, quan ja s’ha retrobat amb el seu marit, el Consell del Comitè Tècnic ordena que se li enviïn pacients de la seva especialitat. També, acaba el darrer curs de la carrera de Ciències Químiques que li quedava pendent i rep l’autorització per treballar a la indústria farmacèutica mexicana on coincideix amb altres químics exiliats. Consta que, durant un temps, treballa com a responsable publicitària dels Laboratoris CIBA.

Aviat, també, Serafina Palma rep l’autorització per donar classes com a professora d’Anatomia i Fisiologia Humanes a l’Escola Superior de Medicina Rural, adscrita a l’institut Politècnic Nacional de Mèxic, on substitueix José Torre Blanco (1895 – 1987), el ginecòleg espanyol que havia estat president de la branca mèdica d’UGT a Madrid durant la Guerra. A més, el mateix any 1940, ocupa la plaça docent i de recerca que deixa el professor Carlos Velo i ella assumeix el càrrec de catalogació dels insectes mexicans que ell havia iniciat i és organitzadora de la Col·lecció Nacional d’Insectes i, concretament, de la Col·lecció de Lepidòpters Mexicans.

El 1951, Serafina de Palma ingressa a l’Escola Nacional de Ciències Biològiques on imparteix classes de les mateixes matèries que venia impartint. Alhora, forma part dels nous Serveis de Cancerologia i Tisiologia que s’acaben de crear en aquesta Escola. Alumnes seus donen testimoni de l’interès que desperten les classes de la doctora de Palma. El 1962, rep la cèdula professional de la Universitat Autònoma de Mèxic i, el 1970, després de 26 anys, abandona l’activitat docent per jubilar-se.

No hem localitzat referències a publicacions mèdiques pròpies dins dels catàlegs bibliogràfics espanyols, però si es té constància de la traducció de dues obres: El Primer mes de vida. Una guía para los padres sobre el cuidado del recién nacido d’R Glemm i Jr Stoutt Jr del 1978 i La historia clínica: ayude a su paciente a exponer su caso, d’M Wexler i L Mckinney-Adler del 1979. Per la seva banda, Carlos Alegria Álvarez (+1961) és autor o coautor d’almenys dues obres -dirigides per la Secretaria d’Econòmia de Mèxic- com són una Monografía del mercurio i l’Estudio sobre el azufre en México de 1955 i 1957, respectivament.

Es té notícia que el matrimoni es separa abans de morir Carlos Alegria l'any 1961 però és una dada que no hem pogut corroborar. En els primers anys d'exili, Serafina de Palma Delgado, signa i es cita com Serafina Palma de Alegria. Per ara, però, no disposem d'informació dels seus darrers anys de vida ni de la data de mort o si va tenir descendència.

MBC