Biografia

Nascut en un petit poble del Pirineu català, fa els primers estudis als Jesuïtes i, després, estudia Medicina a la Universitat de València, on és deixeble del metge Andreu Piquer i Arrufat. D’estudiant practica disseccions anatòmiques i arriba a impartir classes d’aquesta disciplina. Graduat a la Universitat de Gandia el 1751, publica una tesi doctoral titulada Compendium anathomicum.

Benet Paltor i Antoni Condal, un altre metge català, acompanyen Pehr Löffling, deixeble de Linné, en l’Expedició de “Límites” de 1754 a 1756 que la Corona espanyola envia –sota la direcció del polític i navegant José de Iturriaga- a Amèrica del Sud per delimitar els territoris assignats a Espanya i a Portugal en el Tractat de Tordesillas. El grup de Löffling té per encàrrec l’exploració de la Guaiana i l’Orinoco des del punt de vista botànic. Paltor i Condal, que inicialment no tenen grans coneixements de Botànica, viatgen a Amèrica en substitució dels qui inicialment estaven previstos, acompanyats de dos experts dibuixants. Paltor, ja com a botànic i amb la confiança de Löffling, assumeix importants tasques dins del grup i viatja en solitari per herboritzar a l’illa de Trinitat, i es retroba amb la resta a la Guaiana.

Quan Löffling mor a San Antonio de Caroní el 1756, Paltor es fa càrrec dels seus llibres, manuscrits, i dibuixos, i també de les plantes que tots dos han aplegat. L’equip de naturalistes es va desfent: alguns deserten (Condal entre ells) i altres es van incorporant a diferents tasques de l’expedició. Per encàrrec d’Iturriaga, Paltor assumeix la formació dels dibuixants i la direcció del treball botànic. L’agost de 1757, Paltor també deserta després d’informar del maltractament que pateix als seus valedors d’Espanya i, durant alguns anys, exerceix com a tinent del Protomedicat a Veracruz. Finalment, el 1761, s’estableix a Madrid, on intenta que li publiquin els materials científics acumulats en les seves expedicions, però no té èxit. Revalidat pel Reial Tribunal del Protomedicat de la Cort de Madrid, aprova l’oposició a una càtedra de Botànica.

El 1771, Paltor torna a Barcelona on segueix la seva carrera com a metge i botànic. Aquest mateix any accedeix a la Reial Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i, un any després, ingressa també a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on és revisor de la Direcció de Botànica l’any 1773 i de 1777 a 1782 i n’és el director de 1774 a 1776. En aquesta institució presenta diverses memòries de tema mèdic i botànic, entre les quals s’ha de remarcar la que fa referència a una planta medicinal descoberta a la Guaiana el 1772: Memoria sobre una nueva especie de quina conocida con el nombre de cunaurima de Guayana.

Benet Paltor destaca per la defensa que -juntament amb Antoni Palau- fa del mètode de Linné a casa nostra. Paltor forma part del Tribunal del Protomedicat de Catalunya en diferents ocasions i és membre de l'Acadèmia Mèdica Matritense. En honor de Benet Paltor, els botànics Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón bategen amb el nom de Paltoria un gènere botànic que pertany a la família de les Aquifoliaceae.

EGP-JEB