Biografia

Des de molt jove milita a Unió Socialista de Catalunya (USC), un dels quatre grups que el 1936 formen el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Fet el batxiller i després d’estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, es llicencia l’any 1934. El seu debut com a metge és força dramàtic perquè la tarda del dia 6 d’octubre del 1934, es troba reunit al Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona amb militants armats del Partit Català Proletari (PCP) que lideren Jaume Compte i Manuel González-Alba. A la nit, hi ha una descàrrega de fusells provinent dels militars que pretenen assaltar el CADCI des del carrer i causen la mort de Compte i ferides mortals a González-Alba i a un altre militant malgrat que Joaquim Vinyes, metge del grup, els atén sense poder fer res per salvar-los la vida.

Durant poc més d’un any, Joaquim Vinyes Espin exerceix particularment a la consulta que obre a la Ronda de Sant Antoni número 88 de Barcelona però, quan esclata la Guerra Civil, és nomenat capità metge provisional de l’Exèrcit de l’Est. Amb la derrota republicana, passa a l’exili a França on fa de metge dels refugiats espanyols als camps de concentració de Saint Cyprien (Sant Cebrià de Rosselló) i Le Barcarès (El Barcarès). Juntament amb Julià Fuster Ribó, un altre metge català presoner, aprofiten per investigar la causa dels dolors musculars generalitzats que pateixen molts presoners, atribuits a reumatisme pels metges francesos. Vinyes i Fuster – determinen que l’origen d’aquest mal no és el reumatisme sinó l’avitaminosi C que es podia haver evitat amb una dieta amb contingut de fruites i verdures. Tracten els afectats amb injeccions d’àcid ascòrbic que els regala el Laboratoire Specia de París, superant feliçment la mancança. El seu treball titulat Contribució al coneixement de l’avitaminosi C en l’home mereix el Premi Pourat de l’Acadèmia de Medicina de París de l’any 1942 i es publica a París el 1946.

Joaquim Vinyes és autor de diversos articles que surten a Anales del Hospital Varsovia, revista creada el 1948 conjuntament amb els metges catalans també exiliats Josep Bonifaci i Francesc Bosch, de la qual Joaquim Vinyes n’és secretari de redacció. A més mentre viu a França, publica diversos treballs sobre el metabolisme de l’àcid ascòrbic en els processos palúdics, l’acció sinèrgica de les vitamines C y B 1 en el metabolisme glúcidic-fosfòric, com a continuïtat del treball premiat el 1942. A més, treballa en estudis sobre les correlacions vitamínico-hormonals en Fisiopatologia, així com en recerca sobre el tractament de l’endocarditis lenta maligna.

Quan acaba la Segona Guerra Mundial, Joaquim Vinyes treballa com a metge internista i responsable d’Oftalmologia a l’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc fins a l’any 1950, quan en el marc de la Guerra Freda i dins de l’Operació Bolero Paprika, muntada a instàncies de la CIA i del general Franco que volen allunyar de la frontera francesa els republicans exiliats –comunistes, anarquistes, socialistes, etc.- i als excombatents de la Resistència, és detingut per la policia francesa i es dicta ordre de deportació però aconseguir fugir a l’Argentina on s’estableix i fa de metge a Buenos Aires fins que pot tornar a França. El 1956, es gradua novament en Medicina a la Universitat de Tolosa per poder exercir professionalment al país. Després, fixa la seva residència a Décines-Charpieu, a la municipalitat de Lió, a la regió del Roine-Alps.

En els primers anys d’exili, Joaquim Vinyes pertany a Unió Nacional Espanyola (UNE) -organització creada el 1942 entorn del PCE amb la participació dels dissidents d’altres grups com la CNT, Esquerra Republicana, PSOE i PSUC, entre altres corrents, i que té l’objectiu de fer caure el règim franquista. Després, abandona la militància tot i que continua defensant el restabliment republicà com a condició per recuperar la democràcia i les llibertats catalanes. Ell mateix, particularment, dirigeix la publicació Veu de l’Exili Català i Republicà, una publicació inicialment bimensual –després trimestral- que surt a Décines amb el número 1 el 27 de febrer de 1977 i apareix per darrer cop amb el número 77 l’octubre del 1997, quan Joaquim Vinyes Espin mor a Décines. Tot i que visita Catalunya, ho fa molt tardanament.

MBC-FSA