Biografia

Francesc Nolla Guasch, el seu pare és el darrer mestre nacional del barri Sarrià de Barcelona i Maria Panadès Rodua, la mare, és una dona pionera al món del magisteri de l’època. Es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1947. Abans, estudiant simultàniament, ha fet la carrera de Magisteri (1941-1944). El 1949, es diploma en Endocrinologia i Nutrició i es doctora en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1957. S’especialitza en Medicina Interna i en Endocrinologia i Nutrició el 1965.

De bon principi, busca la relació amb els als pacients a través d’una plaça d’alumne intern a la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic (1944-1947). Un cop llicenciat, obté la plaça de metge intern (1950-1952). Poc després i fins al 1959, passa a ser metge de guàrdia del mateix Hospital Clínic. A més, des del 1948, aquesta tasca la compagina amb una plaça de metge del “Seguro Social de Enfermedad”, inicialment, adscrit al Servei d’Urgències nocturn. Posteriorment, com metge de família (1956) i més tard, com endocrinòleg (1964). El 1966, accedeix a una plaça de metge internista d’Institucions Nosocomials de la Ajuntament de Barcelona, adscrites a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, l’actual Hospital del Mar, on és nomenat Cap de Servei l’any 1973.

Del 1948 al 1959, seguint la seva vocació docent, obté una plaça de professor ajudant de Classes Pràctiques de Patologia Mèdica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (1948-1959). El 1960, en virtut a un concurs-oposició, passa a professor adjunt de Patologia i Clíniques Mèdiques de (1960-1972). Des del 1968, col·labora amb el professor V Villar Palací per aconseguir que l’Hospital del Mar s’integri al projecte de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que es converteix en realitat el 1971. Dos anys després, és nomenat professor adjunt de Patologia i Clíniques Mèdiques de la Facultat de Medicina de la UAB, adscrit a la Unitat Docent de l’Hospital del Mar. El 1978, esdevé professor agregat de Patologia i Clíniques Mèdiques de la mateixa UAB, on participa activament en la creació i desenvolupament d’aquesta unitat docent fins a la seva jubilació. A més, durant la dècada dels 80, Robert Nolla col·labora en la posta en marxa de l’Escola Universitària de Diplomades en Infermeria de l’Hospital del Mar.

Al llarg de tots aquests anys de docència universitària, el professor Nolla es compromet en moviments estudiantils i universitaris en defensa d’una universitat lliure i catalana. L’any 1968, en el debat sobre una universitat en crisi, algunes de les seves reflexions destaquen en un article publicat a La Vanguardia en el que denuncia que “El sistema de oposición ha sido una de las causes de la emigración de cerebros”. Membre actiu de l’Institut d’Estudis Catalans i la Societat Catalana de Biologia, lluita per la continuïtat d’aquestes institucions.

L’atenció mèdica a urgències, desperta l’interès de Robert Nolla per l’estudi de les intoxicacions i els trastorns de la coagulació del malalt agut, que es materialitzen en la publicació de diferents articles i cursos de postgrau sobre mestratge en Intoxicacions i en Fisiopatologia de la Coagulació, pioners a l’època. A més, és secretari de redacció dels Archivos Españoles de Medicina Interna de la Clínica Mèdica C del professor Joan Gibert-Queraltó (1955-1968).

En paraules dels seus deixebles, quan Robert Nolla i Panadès mor, mor un home culte, mor un home bo.

MNS