Galeria de metges

Biografia

Neix a Tarragona l’1 de Novembre del 1839 i comença els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1862. Acaba la carrera el 1868 tot i que, dos anys abans, obté per mèrits acadèmics la plaça d’alumne intern pensionat de la Facultat de Medicina i li permet fer d’ajudant del cèlebre operador Antoni Mendoza.

Recent llicenciat, el 20 d’ Octubre del 1868, obre el seu primer consultori al carrer August número 11 de Tarragona i el mateix any, a Barcelona, és un dels socis fundadors de l’Institut Mèdic. L’any 1872, és nomenat metge del Capítol Catedral Tarragoní i vocal facultatiu de la Junta Municipal de Sanitat de Tarragona.

Ramon Nolla és soci fundador i primer president de l’Ateneu Mèdic Farmacèutic de Barcelona, soci fundador de la Societat Espanyola d’Higiene i membre actiu de la Creu Roja Espanyola.

Pel seu compromís ideològic i polític, entre els anys 1872 i 1876, participa activament en la Tercera Guerra Carlista com a Cap de Sanitat de l’Exèrcit. Funda per encàrrec del Rei Carles VII varis hospitals al Maestrat. Recicla, també, els que ja existeixen com els d’Horta i Xelva de València, Albocàsser i Ayódar de Castelló o Mora de Rubielos i Cuevas del Canar de Terol. Participa a la rereguarda de les batalles carlistes, operant i assistint als ferits en campanya. Durant aquests quatre anys de guerra, el rei Carles VII li concedeix les següents condecoracions i càrrecs: primer ajudant mèdic de la Junta d’Armament i Defensa del Principat de Catalunya, cap superior mèdic de l’Exèrcit del Centre, sots inspector mèdic de primera classe del Reial Cos de Sanitat Militar de l’Exèrcit Carlista, sots inspector mèdic de primera classe, director responsable de la mobilitat i coordinació de les ambulàncies del Maestrat i metge del Brillante Batallón del Real Cuerpo de Guías del Rey. Rep, també, la Creu Roja del Mèrit Militar per salvar a molts ferits de la batalla de Vilafranca del Cid a Castelló.

El Gener del 1875, Nolla s’encarrega de la classificació, reorganització i engrandiment del Cos Mèdic Militar i de la redacció dels Reglaments Sanitaris. Tot seguit, instal·la un Laboratori de Química a l’Hospital d’Horta de Sant Joan.

Un cop acabada la tercera guerra carlista, acompanya a l’exili Carles VII i s’estableixen a la població francesa de la Gavernie. Sis mesos després, torna a Tarragona per dedicar-se completament a la vida familiar i professional.

Tot i no ser partidari del carlisme, Joan Martínez, el governador liberal de Tarragona, concedeix la Creu de Beneficència al doctor Nollai Martí per haver assistit, de forma gratuïta i voluntàriament durant tres mesos, un gran nombre de presos afectats de febre tifoide a la Presó de Pilat de Tarragona i per no abandonar mai la ciutat durant les pestes de còlera i pesta groga, arriscant la seva salut.

L’any 1892, funda i dirigeix el diari El Correo de la Provincia d’opinió vinculada al carlisme. El 29 Març 1894 és el director responsable de les sales de Cirurgia de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona i, ja entrat l’any 1900, Nolla és escollit secretari de la Junta Provincial Carlina de Tarragona, presidida per Josep Suelves-Montserrat i de Montagut, novè Marquès de Tamarit.

L'any 1896 és nomenat primer president del Colegio Libre Tarraconense. Dos anys després, el 1898, es constiteuix el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i Ramon Nolla és vocal primer i col·legiat núm. 2.

Els darrers anys de la seva vida, Ramon Nolla es dedica a la medicina. S’estableix a Barcelona del 1903 al 1907, passa un any a Guimerà, un altre a Fonollosa i, finalment, torna Barcelona on té el seu consultori al carrer Trafalgar 5. Mor a l’edat de 72 anys, el 9 de Desembre del 1911, a l’Hospital del Sagrat Cor.

JSE