Galeria de metges

Biografia

Net de Tomàs J. Dalmau, un dels pioners de l’electricitat a Espanya, fa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i, ja d’estudiant, demostra un gran interès per la recerca biològica. L’any 1910, amb només 20 anys, aconsegueix plaça d’alumne intern per oposició a l’ Hospital Clínic i això li permet assistir al laboratori de Fisiologia, dirigit per August Pi i Sunyer. Acabada la carrera, entra a treballar al Laboratori Municipal de Barcelona, que dirigeix Ramon Turró, i inicia els estudis sobre la febre tifoide i l’epidemiologia de la grip.

El 1913, Manuel Dalmau participa al 1er Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i presenta un treball sobre el valor semiològic de la glucosa a la sang.

Decidit a orientar la seva activitat de recerca cap a la Química Biològica, sol·licita una beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis per ampliar estudis a la Universitat de Halle amb el fisiòleg saxó Emil Abderhalden, premi Nobel de Medicina del 1916 per la seva caracterització de l’albúmina. El jove Dalmau s’encarrega de traduir de l’alemany el seu treball Fermentos defensivos del organismo animal (1914). Quan esclata la 1ª Guerra Mundial, ha de tornar a Barcelona però obté una altra beca per passar el curs d’octubre de 1916 a juny de 1917 ls Estats Units. Concretament, a la ciutat de Boston, al servei de Fisiologia del professor de Walter Cannon a la Harvard University.

Home preocupat pels temes socials, recent tornat dels Estats Units, Dalmau escriu un extens article en el que defensa la necessitat d’una assegurança social, que es publica al Folletín de la Publicitat del 15 de juliol de 1918.

El juliol de 1918, Manuel Dalmau torna a Barcelona per reincorporar-se al Laboratori Municipal de Barcelona, del que és nomenat cap de la secció de Bioquímica. Per primer cop a Espanya, detecta el paràsit responsable de la leptospirosi icterohemorràgica. Malauradament, als tres mesos de la seva reincorporació i mentre investiga l’epidèmia de grip que assota el país l’hivern del 1918, mor d’ aquesta malaltia.

MBC