Biografia

Jeroni Estrany neix incidentalment a Cartagena on el seu pare dirigeix una fàbrica de teixits. Posteriorment, la família es trasllada a Catalunya i s'estableix a Badalona. En aquesta població, el jove Estrany és deixeble de Francesc Feliu Vegués, mestre d'ideologia republicana i lliberal que l'inclina cap al camp de les Ciències Exactes. Ja a la Universitat, estudia dos anys aquesta matèria però després es matricula a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia l'any 1881. Acabada la carrera, durant un temps, treballa com a metge a Sant Celoni i a Vilamajor.

Casat amb la mestra Josepa Ardèvol, no tenen fills, s’estableix a Barcelona i obre un gabinet 'Electro y ozono terapéutico'. Aviat, inicia una estreta col·laboració amb el ginecòleg Miquel A Fargas, relació que no s’interromp fins a la mort del ginecòleg. Dins l'equip de Fargas, Estrany desenvolupa diverses tasques. La més habitual és la de metge 'anestesiador' com autèntic pioner d'aquesta especialitat. Aplica els anestèsics amb una tècnica personal i dissenya una mascareta especial. El seu enginy es manifesta en la creació o modificació d'altres instruments, com un trocar de traqueotomia o una variant del fonendoscopi que denomina 'fonoscopi'.

A més, Jeroni Estrany mostra el seu interès per altres camps de la Medicina, com l'electrologia i l'electroteràpia, matèries en les quals assoleix una gran competència que es fonamenta en els seus amplis coneixements de física, mecànica i electricitat.

D’idees polítiques radicalment nacionalistes, el seu activisme el porta a militar dins l'Associació Democràtica Catalanista 'Lo Sometent', entitat que presideix entre 1900 i 1902 i a la qual dóna una clara orientació republicana. Més tard, Estrany té un paper rellevant al si de la Unió Catalanista i es converteix en un dels principals col·laboradors del seu president, el metge Domènec Martí i Julià. És un dels primers metges a defensar l'ús del català com a idioma científic i presenta les seves comunicacions en aquesta llengua en diverses reunions i congressos.

Les inquietuds socials de Jeroni Estrany es manifesten a través de la seva activitat en el món educatiu, amb uns objectius ben definits: l'educació dels obrers, la vinculació de l'escola a l'evolució científica i la introducció de l'higienisme dins el món de l'escola. Després d'un intent no reeixit d'organitzar una Universitat Popular, l'any 1904, funda i presideix l'Institut Obrer Català i el Patronat d'Escoles de la Cooperativa Obrera Catalana, al carrer de la Riera Alta de Barcelona, amb la finalitat d'educar i instruir els fills dels obrers cooperativistes. Dos anys després, és un dels impulsors de les Escoles Catalanes del districte VI, escoles que acaben absorbint als alumnes de l'Institut Obrer Català. Una de les fites d’aquest centre es basa en la millora física dels alumnes mitjançant la gimnàstica sueca. L'Escola, també, disposa d'un cos mèdic, format per diversos especialistes com l'oftalmòleg Hermenegild Arruga i l'odontòleg Joan Carol. Estrany col·labora com a coordinador del servei mèdic, és responsable del gabinet de psicometria i autor de divers material pedagògic i llibres de text.

Al llarg de la seva vida, Estrany és president o membre de diverses associacions catalanistes i d'altres entitats del món educatiu i mèdic: el Centre Autonomista Fivaller, l'Asil i Casa de Lactància i Cuna del carrer de l'Hospital, l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, la Lliga d’Higiene Escolar i l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, institució de què n’és vicepresident. Col·laborà, també, en diverses publicacions mèdiques i polítiques, com la Gaceta Mèdica Catalana, Gaceta Sanitaria de Barcelona, Metralla, Gent Nova, Lo Camp de Tarragona o Universitat Catalana.

Com a mostra de coherència amb la seva mentalitat racionalista, al final de la seva vida, Jeroni Estrany escriu uns articles al diari La Vanguardia en què critica durament les doctrines espiritistes i ocultistes que considera oposades al rigor científic que ell sempre ha defensat aferrissadament.

CHP