Biografia

Deixeble i amic de Letamendi, després de llicenciar-se en Medicina a Barcelona i doctorar-se a Madrid l’any 1870, Salvador Badia Andreu és a Berlín per ampliar estudis quan esclata la Guerra Francoprussiana. S’agrega a l’exèrcit alemany i exerceix de metge als hospitals de campanya berlinesos. Acabada la guerra i abans de continuar el seu viatge de formació a París i Londres, la seva actuació sanitària és reconeguda amb una Creu i el nomenament de Cavaller de Corona de Prússia.

El novembre de 1871, s’instal·la a Barcelona amb consultori al 18 de la Ronda de Sant Pere on atén una hora diària als pacients pobres. D’immediat, Salvador Badia adquireix un gran prestigi a la ciutat, probablement gràcies a la fama que comporta la publicació de les Cartas Médico-Quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana 1870-1871, escrites pel metge català durant la seva estada a Berlín. Membre de la Junta Provincial de Beneficència des del 1879, també, forma part de la Junta directiva de l’Ateneu Barcelonès i és secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona. És soci actiu de la l’Acadèmia Medicofarmacèutica on esdevé president i, el 1890, juntament amb Joan Sanllehy i Metges, és un dels socis fundadors i vicepresident de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona.

La implicació de Badia amb aquestes societats, comporta la seva habitual participació a les publicacions institucionals i es constitueixen en plataforma de difusió entre la professió mèdica catalana de les seves idees vitalistes i de les últimes tendències europees de les últimes dècades del segle XIX com la Hidroteràpia, el Vegetarianisme i l’Homeopatia, entre d’altres. Els seus articles, també sobre Oncologia, els publica a La independencia Mèdica, La Enciclopedia Medico Farmacéutica -revista que ell mateix ha fundat i dirigeix-, El consultor Homeopàtico i Revista de Homeopática Catalana.

La traducció d’obres mèdiques és, a més, una altra de les seves activitats divulgatives. Destaca la col·laboració amb Giné i Partagàs, per traduir els dos volums de Lüecke: Compendio de oncología o tratado de los tumores bajo el doble punto de vista de la anatomía y de la clínica, que es publica el 1874. També, en solitari: Peligros de las uniones consanguíneas y necesidad de los cruzamientos en la especie humana y en los animales de Boudin el 1877 o la Guia Diamante de Medicina Homeopática de Schüssler el 1892.

L’any 1887, juntament amb Bartomeu Robert, Salvador Badia és designat metge de la Junta Provincial de Sanitat de Barcelona. És conferenciant habitual a diferents fòrums i present als congressos mèdics que tenen lloc a dins i fora del país, com el 1889 que assisteix al Congrés de Metges Homeòpates que té lloc a París. El 1893, a la seu de la Acadèmia Medicofarmacèutica i fruït d’un altre viatge a França, presenta les seves Impresiones higiénicas con motivo de la Exposición de París. També a la capital francesa, la primavera de 1911, assisteix al Congrés Internacional de Psicologia Experimental des d’on envia una crònica a La Vanguardia.

A partir del 1892, el trobem presidint la Societat Barcelonesa Protectora dels Animals i Plantes fins al 1915, quan ja és nomenat president honorari. Durant el seu mandat, la Protectora dóna suport a la Lliga Antitaurina. L’any 1896, sense deixar la vocalia de l’Acadèmia Mèdico y Homeopàtica de Barcelona, Salvador Badia és elegit membre de la junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona que presideix Joaquim Bonet Amigó amb, entre d’altres, de Joaquim Homs Parellada, Josep Mascaró Capella i Josep Dexeus.

L’any 1913, quan s’està preparant la celebració del XXV aniversari de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona, el 6è Premi s’institueix al seu nom. Demana treballs que qüestionin si la medicació homeopàtica pot substituir els col·liris en la curació de les oftàlmies neonatorums. Certament, entre la seva activitat mèdica, abans ja se l’ha citat com a expert en malalties dels ulls al costat de Joan Gelpí.

Vidu sense fills de Lliberada Conill de Lloret de Mar, a primers de maig de 1923, Salvador Badia i Andreu mor als setanta-cinc anys després d’una llarga malaltia.

MYC