Biografia

Neix en el si d’una família benestant, el pare Marià Vila és l’hereu de la casa pairal “el Cavaller de Vidrà”, antic quarter general i escola militar durant les guerres carlines. La mare, Pilar d’Abadal, va estar relacionada familiarment amb la Lliga Regionalista. Tenen quatre fills: Raimon, que mor el 1931, Mercè, Dolors i Lluís, que fa el batxillerat a Vic i la carrera de Medicina a Barcelona. El 1913, es llicencia amb 23 anys i, dos anys després, se’n va a Madrid per doctorar-se amb la tesi El cranc Laringi.

S’especialitza en Otorinolaringologia i treballa al costat del Dr. Sojo, com ajudant de la seva càtedra durant el curs 1916-1917. Aquest any, es casa amb Conxita Vilaplana Forcada, amb qui tindran onze fills tot i que en moren dos.

El 1927, gràcies al prestigi professional adquirit, és nomenat cap del Servei d’Otorinolaringologia de la Clínica Plató, on treballa fins a la seva mort. És considerat l’otorinolaringòleg de màxima confiança de les més destacades personalitats mèdiques. Per la seva consulta, passen els pacients més il·lustres de la societat catalana com el cardenal Vidal i Barraquer, Jaume Carner o Francesc Cambó, a qui acompanya a Londres quan és intervingut d’un càncer de laringe. Lluís Vila d’Abadal té tota la confiança de Ferrer Solervicens, el reconegut catedràtic de Patologia Mèdica.

L’any 1931, hereu del Cavaller de Vidrà en morir el seu germà Raimon, promou la Unió de Sindicats Agrícoles, que defensa una nova relació entre amos i masovers segons la famosa llei de Contractes de Conreu. Treballa activament en la creació i organització del Sindicat de Metges de Catalunya i del Casal del Metge. Dins del Sindicat, Vila Abadal és un dels impulsors de la Mutual Mèdica. Anteriorment, havia estat militant del carlisme i, amb Josep Maria Gich i Pí, fundador de l'Agrupació Escolar Tradicionalista. El 1922, trenca amb el carlisme i ingressa a Acció Catalana. El 1930, Lluís Vila d’Abadal és un dels fundadors del Diari de Vic i, un any més tard, d'Unió Democràtica de Catalunya, partit nacionalista i demòcrata cristià no confessional del qual és el primer president de l’agrupació de Barcelona. Membre del Comitè de Govern i col·laborador de La Nau i El Temps, s'oposa fermament a la identificació del catolicisme amb les forces de dreta.

Els dies 18 i 19 de juliol del 1936, quan s'inicia la Guerra Civil, el doctor Vila Abadal és a Vidrà. Es creu amb el deure de respondre la crida de personal sanitari que es fa a la ràdio i torna a Barcelona per reincorporar-se a la Clínica Plató tot i que ha estat confiscada i transformada en hospital de guerra. Vila d’Abadal s’enfronta al cap del comitè de la clínica i assumeix la responsabilitat de dirigir l'entitat en absència del seu president, el doctor Joan Puig-Sureda. De seguida, ha de prendre mesures per amagar i protegir les monges de la Clínica. D'aquesta manera, inicia una de les seves actuacions més importants, salvar vides amenaçades de mort i en fer de la Clínica Plató un refugi segur. Organitza una xarxa de protecció econòmica per a sacerdots i religiosos catalans, que, a més, ajuda a sortir de Catalunya persones amenaçades. Lluís Vila d'Abadal treballa, també, per aconseguir la restauració del culte religiós a la banda republicana. A més, promou l'intercanvi de persones afectades a cada bàndol de la Guerra. Per això, aconsegueix sortir dos cops a França per entrevistar-se amb el cardenal Vidal i Barraquer, entre d'altres personalitats.

A principis de juliol del 1937, la seva salut se'n ressent i Joan Codina i Altés, que és el seu cardiòleg, li recomana repòs al llit. Vila d'Abadal, tot i conscient del seu delicat estat de salut, viu molt preocupat per ajudar les persones que protegeix, algunes amagades a casa seva. El matí del dia 10 de setembre del 1937, rep el Viàtic i, a quarts de tres de la tarda, es mor.

L’any 1980, l’Ajuntament de Vic dedica un carrer a Lluís Vila d’Abadal, que uneix la carretera de la Guixa amb el Passeig de la Generalitat. Sis anys més tard, és nomenat vigatà il·lustre i es col·loca el seu retrat a la Galeria de Vic el 27 de juny de 1986.

MFS