Galeria de metges

Biografia

Fill, nét i germà de metges, és un dels facultatius més destacats dels qui han exercit a l’Hospital de Caritat de Figueres durant la primera meitat del segle XX i un dels metges més estimats de la comarca alt empordanesa. Considerat l’introductor de la Cirurgia a l’Alt Empordà, Ernest Vila i Moreno és el primer i únic tocòleg de la comarca durant dècades. Conegut arreu amb el seu nom de pila “l’Ernesto”, transmet la seva vocació i el seu humanisme a tots els pacients.

Estudia la carrera de Medicina a Barcelona i es llicencia el 1907. Tot i tenir la possibilitat de tenir feina a la Ciutat Comtal, una mica a contracor obeint el pare, decideix tornar a Figueres on obre la seva primera consulta a la Plaça de la Palmera. Després del traspàs del seu pare Narcís Vila Guytó (1851-1915), Ernest Vila inicia la relació amb l’Hospital de Caritat a les darreries de l’any 1915, fent de metge cirurgià i, més endavant, assumint la tasca de director de la institució.

Quan encara no ha complert els 50 anys, per iniciativa del polític republicà figuerenc Josep Puig Pujades, Ernest Vila rep el seu primer homenatge. L’any 1932, s’inicià una campanya popular a la que s’hi adhereix la premsa local tant de dretes com d’esquerres, ciutadans de totes les condicions socials i institucions d’ideologies variades des de la Lògia Luz de Figueras al Sindicat Agrícola d’Esquerra Republicana de Vilabertran o l’Arxiprestat. L’acte culmina el 1933 i consisteix en l’ofrena d’un bust de bronze, obra de l’escultor figuerenc Llorenç Cairó (1896-1981), i d’un pergamí que signen els companys de professió fent-li l’entrega el doctor Josep Cuffí. Compta, també, amb els parlaments del practicant Abdó Ventura i del metge Lluís Junyer.

Abans d’esclatar la Guerra Civil, l’equip mèdic de l’Hospital el conformen el cirurgià en cap Ernest Vila, el primer ajudant Lluís Junyer, el segon Antoni Brusés i els practicants Abdó Ventura i Miquel Albert. També, els infermers Ramon Puntí i Agustí Balansà, la llevadora Palmira Salacruch i nou germanes de la congregació de les Carmelites de la Caritat de Santa Joaquima de Vedruna. El 1936, quan la Generalitat republicana requisa l’edifici, el doctor Vila segueix oferint els seus serveis a la institució traslladada a una casa particular del carrer Monturiol on comparteix dependències amb la Creu Roja de Figueres. Durant la contesa bèl·lica, l’Hospital pateix els efectes dels bombardeigs del 1938 i les seves instal·lacions mai més han pogut hostatjar malalts.

Ernest Vila Moreno, juntament amb el doctor Antoni Brusés (1898-1972), compren una torre propietat de la família López-Rodríguez Murray que havia estat clínica particular, amb la intenció d’oferir uns serveis sanitaris adequats en aquells moments tan deficitaris a la capital empordanesa. L’any 1944, inauguren l’establiment i el bategen amb el nom de “Clínica de la Santa Cruz”, centre en el que reserven unes habitacions per a beneficència fins que el nou Hospital de Figueres pot oferir tots els serveis cap al 1956, moment en què el doctor Vila esdevé, també, cirurgià al nou Hospital, on centre hi esmerça moltes hores de manera altruista.

Del matrimoni amb Mercè Moner Raguer neix un únic fill, Joaquim (1918-2014), qui també esdevindrà metge, com ho són després els seus néts, Ernest i Narcís, i besnét, també Ernest, tots ells donen continuïtat a la nissaga Vila, directament emparentada amb la família de prestigiosos oftalmòlegs Barraquer. Roser Moner, la germana gran de l’esposa d’Ernest Vila, es casa amb el doctor Ignasi Barraquer i Barraquer, company de carrera del doctor Vila.

L’any 1958, amb motiu de la celebració de les Noces d’Or de l’exercici de la professió, la junta del Patronat de l’Hospital i l’Ajuntament de Figueres, li concedeixen la màxima distinció ciutadana, la Fulla de Figuera de Plata. Uns anys després, el 1965, el consistori figuerenc dóna el nom del doctor Ernest Vila a la plaça on hi havia l’antic Hospital i l’Església de Sant Baldiri.

IPG