Galeria de metges

Biografia

Fill de Felip Santiago Vilà Oliva, metge a Tortosa, que neix a Tarragona de mare tortosina. Fa els estudis primaris a Tortosa i el batxillerat a Tarragona per passar a estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de València on es llicencia el 1902, el mateix any que l’Acadèmia Mèdico Escolar valencià el premia en el seu Certamen. Aquest any, també, la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona atorga a Manuel Vilà i Olesa uns Medalla d’Or i el nomena acadèmic corresponent com a premi pel seu treball Apuntes topográficos médicos de Tortosa.

Acabada la carrera, Vilà s’instal·la a Tortosa, dedicant-se a les Anàlisis Clíniques i a l’Electroteràpia alhora que fa uns assajos amb derivats sulfònics en malalts tuberculosos. El 1903, és director del Laboratori Municipal de Tortosa fins llavors denominat com a Sucursal de Suetoterapia i Bacteriologia d’Alfons XII. Assumeix també la plaça de metge higienista de Tortosa per traspàs del titular Josep M Piñana. El 1906, quan mor el pare, rep la seva clientela i es dedica a exercir de metge de capçalera. L’any 1883, com que Vilà pare havia estat un dels fundadors i president de la Creu Roja Espanyola de Tortosa, Vilà fill assumeix el càrrec interinament substituint-lo fins que és nomenat oficialment el 1908, exercint la presidència fins al 1911. Un temps després, la seva dedicació a la institució és reconeguda amb el lliurament de la Medalla d’Or de la Creu Roja.

Molt preocupat pel paludisme, malaltia endèmica entre els pagesos del delta de l’Ebre, Manuel Vilà dedica molta energia a l’aplicació de mesures preventives i a l’estudi epidemiològic. El 1909, dirigeix un informe a les autoritats sanitàries que titula Consideraciones sobre el paludismo como enfermedad social amb què les exhorta a prendre mesures per erradicar la malaltia. Arran d’aquest estudi, la Mancomunitat de Catalunya estableix un programa de lluita contra el paludisme en què, dirigit pel professor de Parasitologia de Madrid Gustavo Pittaluga, hi participa el doctor Vilà i aconsegueix reduir l’aparició de nous casos a la meitat.

Més endavant, després de diagnosticar alguns casos de kala-axar infantil, redacta la tesi doctoral Contribución al estudio del Kala-Azar Infantil en el partido judicial de Tortosa, que li dirigeix Pittaluga i presenta a Madrid davant d’un tribunal que presideix Santiago Ramon y Cajal el 1913. L’any següent, Manuel Vilà segueix fent estudis sobre la leishmaniasi i publica els articles Un caso de Kala-Azar en un adulto i Carácteres de la Leishmaniosis canina en Tortosa a la Revista Médica de Madrid. A més, fa la primera descripció d’un cas de leptospirosi a Espanya, només tres anys després d’identificar-se l’agent causal.

Vilà es un home de tradició familiar cristiana i carlista que se sent empès a col·laborar en publicacions d’aquesta tendència com El Estandarte Católico -que acaba dirigint-, El Correo Ibérico, El Restaurador i La Tradición. També, a donar conferències al Cèrcol Tradicionalista de Tortosa. És, a més, un dels líders que demana que La Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi obri una oficina a Tortosa i, quan és una realitat, n’esdevé president de la Junta del Patronat de la sucursal tortosina.

El 1923, Manuel Vilà pateix un episodi d’esquizofrènia i ha de ser hospitalitzat a l’Institut Pere Mata de Reus. El 1926, bastant recuperat de la malaltia, torna a obrir el seu consultori a Tortosa fins que, quan comença la Guerra Civil, recau torna a ingressar al Pere Mata on s’estarà ingressat fins a la seva mort el 1963.

També, acadèmic corresponent de les Reial Acadèmi de Medicina de Madrid i Premi Iglesias de 1906, l’Ajuntament de Tortosa reconeix l’obra del doctor Manuel Vilà Olesa amb la dedicatòria d’un dels carrers de la ciutat.

MBC-FSA