Galeria de metges

Biografia

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1824, no es té notícia d’on exerceix de metge fins que, cinc anys després, Josep Faura Canals és nomenat catedràtic interí del Reial Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Navarra que s’acaba de constituir el 1929 amb seu a l’Hospital General de Pamplona. Dirigeix aquest Reial Col·legi el metge mallorquí Jaume Salvà, home d’una gran preparació que té com a sots director el bilbaí Cipriano Uribarri.

Durant el curs 1930-1931, Josep Faura és professor i també secretari d’aquest Reial Col·legi navarrès que funcionarà fins al 1840. Tot i això, ell l’abandona de seguida perquè presenta la dimissió quan les autoritats del Col·legi no accepten que en el seu contracte hi figuri una clàusula imposant l’obligació de dotar d’una pensió a la seva vídua en cas que s’esdevingués la seva mort.

Quan abandona Pamplona, Josep Faura obté una plaça de metge a Hospitalet de Llobregat on manté una intensa capacitat de comunicar experiències clíniques que publica principalment a La Abeja Médica i a la Revista de Medicina Española. Membre fundador de la Societat Mèdica General de Socors Mutuus, pertanyent a la Delegació Provincial de Barcelona, en els nombrosos articles que publica, es constata la relació professional que estableix amb altres pobles del Baix Llobregat com quan narra un cas de diabetis a Cornellà o el d’escorbut a Sant Just Desvern, entre altres.

Els seus treballs són premiats en diverses ocasions com és el cas de la Descripción de una epidemia de pertussis, bien sea coqueluche, tos convulsiva o, con más propiedad, catarro convulsivo, ocurrida en mayo de 1834 en el pueblo del Hospitalet de Llobregat amb la que obté la seva primera Medalla d’Or de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona en el concurs de 1835, essent també nomenat acadèmic corresponent. La segona Medalla d’Or, l’obté el 1844 per la Memoria acerca el tifo epidémico observado en el pueblo del Hospitalet de Llobregat (Provincia de Barcelona) a últimos dels año 1842 y primer semestre de 1843. Anteriorment, Faura ja ha estat premiat per un altre treball que descriu una epizootia dels ramats de xais de l’Hospitalet del Llobregat que, segons ell, procedien de les costes africanes i que li comporta el seu nomenament com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. El 1846, en reconeixement als mèrits mèdics de Josep Faura li és concedida la Creu d’Epidemies que atorga la Cort reial.

Segons l’escrit de resposta al de greuges d'un plet per la nul·litat del testament de Francesc Pou, en judici celebrat el 1862, consta que Josep Faura Canals –que té 62 anys d’edat- assisteix com a testimoni perquè és un dels dos metges que va visitar el difunt atorgant-li capacitat mental per testar, motiu pel qual podem apuntar que el seu naixement es produeix al voltant de l’any 1800. També, segons el recurs d’herència del seu germà Víctor Faurà Canals, podem afirmar que la seva mort s’esdevé amb posterioritat al 14 de setembre del 1868, data què atorga testament instituint hereus, a parts iguals, els seus set fills: Josep, Antoni, Maria dels Àngels, Rosa, Víctor, Valentí i Joan Faura i Lladó. L’any 1853, consta que un altre germà, Joan Faura i Canals, és metge militar amb el grau de major i destí a diferents Hospitals Militars, com els de Tortosa i Maó.

MBC