Galeria de metges

Biografia

Fill de l’odontòleg Pere Carol Martí que exerceix a Manresa i Barcelona, fa el batxillerat als Pares Escolapis de Sant Antoni de Barcelona i titulat en batxiller per l'Institut Provincial el 1905, estudia els tres primers cursos a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, que són els que es requereixen en aquell moment per fer Odontologia a Madrid on es llicencia el 1908 amb la qualificació d’excel·lent. Deixeble de Florestán Aguilar, que li proposa que es quedi de professor amb ell a Madrid però Joan Carol vol acabar la carrera de Medicina i fer d’odontòleg al costat del seu pare.

Tres anys després de ser a Barcelona, Joan Carol torna a la Facultat de Medicina de Barcelona i obté la llicenciatura en Medicina i Cirurgia el 1912. Seguidament, prepara la tesi doctoral Los modernos procedimientos terapéuticos en las fracturas de maxilar que llegeix a la Universitat Central de Madrid el 1913. Paral·lelament, Joan Carol treballa a la consulta privada que obre al barri del Clot alhora que fa assistència odontològica gratuïta a la població escolar. El 1913, obté la plaça de metge odontòleg de l’Hospital Clínic i l’ocupa fins al 1915 perquè passa a l’Hospital de Sant Pau on hi roman fins al 1958. Director del Servei d’Estomatologia, inicia una intensa activitat docent i crea l’Escola d’Estomatologia de Barcelona on imparteix cursos anuals fins al 1958. Joan Carol és el responsable de la introducció de la Radiologia com a ciència complementària de l’Odontologia.

Molt aviat, del 1911 al 1913, Joan Carol se significa professionalment. És secretari de la Federació Odontològica Espanyola i, el 1914, obté la plaça de sotsinspector d’Odontologia de la província de Barcelona, participa com a secretari al VII Congrés Odontològic Espanyol i obté el la Medalla d’Or del VII Congrés d’Odontologia i Estomatologia que se celebra a Roma el 1922. Dos anys després, és nomenat president del Cercle Odontològic de Catalunya i, el 1925, la Federació Odontològica Espanyola, novament, el nomena president, càrrec que ocupa fins al 1927. Aquest mateix any, ostenta la presidència del X Congrés Odontològic d'Espanya i és nomenat soci de mèrit del Cercle Odontològic de Catalunya. L’any 1930, Joan Carol és elegit president del Col·legi Oficial d’Odontòlegs de la 2a Regió mentre que, l’any següent, assumeix la presidència de la Secció d’Estomatologia de la Comissió Científica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona a més és nomenat director de la revista Arxius d'Odontologia de Catalunya.

El 1916, s’inicia l’activitat docent de Joan Carol amb la presentació d’una ponència al Claustre de la Universitat de Barcelona que es titula Proyecto de reglamento de los estudios de Estomatología. Es tracta del Pla d’Estudis d’Odontologia que aplica al seu Servei de l’Hospital de Sant Pau i que es publica a la revista La Odontología.

Joan Carol es converteix en el primer metge estomatòleg elegit acadèmic numerari de la Reial Académia de Medicina de Barcelona on llegeix el seu discurs d’ingrés sobre la Unidad patogénica de las neoplasias propias de los maxilares l’any 1955. Amb aquest motiu, rep l’homenatge de la professió mèdica barcelonesa, encapçalada pels doctors Molleda, president del Col·legi Oficial d’Odontoestomatologia de Barcelona, i Cornudella, president del Cos Facultatiu de l’Hospital de Sant Pau, entre molts altres. L’any 1958, Joan Carol és objecte d’un segon homenatge per celebrar les seves noces d’or amb l’Odontologia, un acte en què el Col·legi d’Odontòlegs de Barcelona li lliura la Medalla d’Or de la institució. Poc després, l'any 1962, rep la Encomana de l'Orde Civil de Sanitat.

Casat amb Rosa Murillo Mumbrú, tres dels fills del matrimoni són els metges Lluís Carol Murillo (Barcelona, 1919-2001), Pere Carol Murillo (Barcelona, 1924-2011) i Jordi Carol Murillo.

JMUT