Galeria de metges

Biografia

Fill de Tomàs Rancé, cirurgià d'origen francès que és al servei de l'exèrcit espanyol. Després d’obtenir el grau de cirurgià a Marsella l'any 1708, estudia a Montpeller, graduant-se el 1724. Sembla que arriba a Catalunya l'any 1712 en plena Guerra de Felip VI i participa en el setge de la ciutat de Barcelona. Més tard, el 1718, forma part de l'expedició a Sicília fins que, quan torna a Barcelona, es queda com a cirurgià major adscrit a l'hospital de campanya de l'exèrcit espanyol a Catalunya. El 1730, Rancé obté el grau de 'cirurgià major' dels exèrcits i del 1734 al 1736, s’està un temps a Itàlia fins que es jubila el 1760.

El seu fill Joan neix a Girona i, anys més tard, comença a estudiar Medicina a Montpeller el 1742 i es doctora el 1746. Durant aquest temps, resideix al Col·legi de Girona que, anys abans, funda el metge gironí Joan Bruguera. Té de mestre Antoine Fizes, nascut a Montpeller el 1689, fill d'un professor de Matemàtiques a la mateixa Universitat que li dóna una formació extensa en aquest camp i en el de la Química. Tot i que no consta entre els grans metges del seu temps, Fizes és autor de bastants treballs, entre ells un estudi sobre les funcions de la melsa de 1716, la secreció de la bilis del 1719 i la supuració del 1722.

Un cop metge, Joan Rancé participa activament en la vida militar. Està tres anys com metge ajudant en la campanya d'Itàlia i durant nou anys és cirurgià major del Regiment d’Infanteria de Galícia, participant en la guerra amb Portugal. Està també un temps a Cartagena, adscrit a la Marina de Guerra, on consta com a ajudant de cirurgià major en la nòmina del desembre del 1764. Després, no abandona totalment l’exèrcit ni al final de la seva vida perquè encara participa en la campanya per a la reconquesta de Gibraltar els anys 1779 – 1780.

L'obra important de Joan Rancé la fa al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, on es troba al llistat del primer claustre de professors el 1762 i on se'l considera francès tot i que, per la seva procedència, és ben conegut que és nascut a Girona. En aquest primer claustre docent i directiu, hi consta com a segon mestre del Col·legi, encara que en realitat és el quart i el tercer efectiu, després de Pere Virgili. Amb la mort d'aquest darrer l’any 1776, es produeixen canvis a l'escala de professors i Llorenç Roland és nomenat director i Joan Rancé, vicepresident a més de segon mestre i consultor de Cirurgia. Per absència de Roland, Joan Rancé esdevé director efectiu el gener de 1779 però s’hi està poc temps en el càrrec perquè mor l'any 1780 i és substituït per Francesc Puig.

Entre les seves publicacions es troba el Tratado theorico prático de Materia Médica, tres volums i un suplement, quasi mil pàgines que es constitueixen en un text important per a l’ensenyament mèdic d’aquells temps.

Té un fill, Anton Rancé Duran, nascut a Cartagena cap al 1760, que estudia al Col·legi de Cirurgia de Cadis i consta com a cirurgià segon l’any 1781. Viatja a París on amplia estudis en el camp de les malalties dels ulls i, després el 1790, a Edinburg i Londres. Un any després, novament, se’l localitza a Cadis on, el 1814, publica El instruidor anatómico i on mor l'any 1831.

JCC-MBC