Biografia

Descendent d’una llarga nissaga de metges i cirurgians lleidatans tant per la banda paterna com la materna, fill del també cirurgià i metge homeòpata pioner Francesc Benavent Manaut (Espot, 1828 – Barcelona, 1915) i de Teresa Camon Camarasa, filla del cirurgià Josep Camon, Francesc Xavier Benavent Camon i Manaut Camarasa és posseïdor del títol de noblesa pels quatre cognoms. Soci escolar resident de l’Institut Mèdic de Barcelona des del 1867, acabat el batxiller, estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona on és destacada la seva valuosa actuació –reconeguda amb una Medalla de Plata i un Diploma de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal- durant la devastadora epidèmia de febre groga que pateix la ciutat l’any 1870 i que obliga les autoritats sanitàries a mesures d’excepció com la creació d’un hospital provisional i el reclutament dels estudiants per atendre els malalts.

Dos anys després, el 1872, obté la llicenciatura al Col·legi de Cirurgia Sant Carles de Madrid i, tot seguit, Benavent Camon s’instal·la a Sabadell per impartir la càtedra d’Higiene i Coneixement del Cos Humà a l’Escola Industrial i Mercantil, acabada d’inaugurar per Valentí Almirall el 1873 a la capital vallesana. A més, amb la probable influència paterna i atret per la Medicina que ha llegat el metge alemany Hahneman (1755-1843), comença a exercir de metge homeòpata a Sabadell alhora que és facultatiu municipal de Beneficència i membre del Cos de Sanitat a l’Hospital de Sabadell i a la Caserna de la Guàrdia Civil. En aquesta ciutat, torna a ser remarcable la seva dedicació quan la vila es veu aclaparada per les epidèmies de tifus i verola del 1878, motiu pel qual l’Ajuntament de Sabadell atorga a Francesc Xavier Benavent la Creu de Cavaller Hospitalari de Sant Joan Baptista.

Membre protector de la Societat Hahnemanniana Matritense que promou la construcció d’un hospital homeòpata a Madrid, admès com a soci l’any 1880, un any després, és nomenat corresponent d’aquesta institució. El 1882, juntament amb el seu pare i altres metges homeòpates catalans, és un dels promotors de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona que, finalment, es constitueix l’any 1890 sota la presidència de Joan Sanllehy i la vicepresidència de Francesc Xavier Benavent Camós, que serà president els anys 1901, 1912, 1913 i 1916 fins que, l’any 1920, és nomenat President d’Honor.

El mateix any 1880, després de viatjar a l’estranger, s’ha establert a Barcelona on, també, obre consulta particular d’homeòpata al segon pis del número 9 del carrer Dormitori de Sant Francesc. Més endavant es trasllada al carrer Gravina i, a partir del 1896, es troba al 14 del carrer Governador on també viu. Abans del 1910, trobem el consultori anunciat al principal del número 14 del carrer Duran i Bas. L’any 1892, s’inaugura l’Hospital del Nen Déu per a nens pobres al Passatge de Mercader núm. 3, del qual Francesc Xavier Benavent Camon n’ha estat un ferm impulsor. És promotor de la incorporació de la Homeopatia entre els tractaments mèdics que ha de prestar el centre que, el 1901, es trasllada al carrer Rosselló número 27. A partir del 30 d’abril del 1902, superades totes les reticències i els problemes econòmics, passa a anomenar-se “Hospital Homeopàtic del Nen Déu”, moment en què Benavent comença a treballar-hi com a metge de número però presenta la seva dimissió el juny del 1903.

Home incansable, d’una intensa activitat mèdica corporativista, Francesc Xavier Benavent, és un dels fundadors del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i vocal de la junta de govern que presideix Joaquim Bonet. A més, s’ha de destacar la seva notable obra divulgativa. El 1890, és director de la revista científica El Meridiano alhora que col·labora en diferents publicacions especialitzades del moment, com El Consultor Homeopático el 1887, Revista Homeopática el 1890, Revista Homeopàtica Catalana el 1902, Monitori dei Farmacisti, Revista de Homeopatía Práctica o El Arte y la Industria el 1888. La temàtica dels seus articles és diversa amb treballs higienistes com Memoria sobre las fiebres del Llano del Llobregat y medios para su extinción de 1888, com a membre de la Comissió Municipal de Barcelona que analitza els contagis de còlera el 1884. Després, el 1896, publica la Crítica de los sistemas de curación que más se practican en el presente siglo, El método Hahnemanniano. ¿Es racional? o Simplicidad y complejidad medicamentosa. Tot i que la seva temàtica és diversa i inclou l’evolució humana, l’eugenèsia i la Història de la Medicina, entre altres.

Benavent Camon té una intervenció destacada en nombrosos congressos de l’especialitat però també a d’altres com al Congrés Internacional contra la Tuberculosi que té lloc a Barcelona el 1910. Alhora, és habitual als cercles mèdics i socials de la ciutat on disserta sobre temàtica diversa com Ciencias físicas. Ciencias morales. Conclusiones, conferència al Cercle Català el 1886 o la crítica que fa sobre el Ayuno de Succi, amb motiu de l’Exposició Universal, a l’Ateneu Barcelonès el 1888.

L’any 1884, és distingit amb diploma i medalla de la Societat Científica Europea de París, nomenat Cavaller Hospitalari amb medalla de la Societat de Protectors de la Infància de França i soci honorífic de la Societat de Ciències, Lletres i Arts de Londres. El 1886, esdevé acadèmic honorari de l’Acadèmia Mèdico Farmacèutica de Barcelona mentre que, el 1914, rep la Medalla d’Or del “Centenario de los Sitios”. Anys després, del 2 al 5 de setembre de 1924, Barcelona acull el Consell Homeopàtic Internacional on participa amb la ponència Patogenesia de Viola odorata. L'any següent, La Lliga Homeopàtica Iberoamericana distingeix el doctor Benavent com a soci honorífic.

Membre de la Comissió d’Alliberament dels Presos de la Guerra de la Independència de Filipines on viatja com a negociador l’any 1899, presideix la Societat dels Amics de la Instrucció i de l’Acadèmia Politècnica Universal de Barcelona, és fundador de l’Associació Internacional de la Creu Roja de la Província de Barcelona on impulsa la construcció del Dispensari i una dotació d’ambulàncies per a la Creu Roja barcelonina l’any 1893. El 1914, ostenta la vicepresidència de la institució a Barcelona El 1925, li concedeixen la Medalla de la Constància i esdevé soci de número de l’Assemblea Local de Sabadell on torna a viure des del mateix any.

Cap als anys 1920, es retira a viure a Caldes de Montbui on obre un consultori mèdic homeòpata. Amb setanta-cinc anys, es trasllada a viure e Sabadell on atén gratuïtament pacients al Sanatori de la Institució Ballvé de Sabadell. L’any 1926, és un dels promotors i col·laboradors del diari popular Acción Cultural, d’àmbit local i, després, d’abast nacional com a continuador del diari republicà federal Avenir, suspès l’any anterior per la Dictadura de Primo de Rivera. El doctor Xavier Benavent, sota el pseudònim de “Manú”, s’encarrega d’una secció naturista sobre la salut en relació al medi ambient i higiene. Els darrers dies de la seva vida, els passa a Vic on mor d’una pulmonia el 6 de febrer de 1930.

MVR