Biografia

Fill del comerciant de Reus Baltasar Pijoan i germà de l’ historiador de l’Art, Josep Pijoan. Acaba el batxiller a l’Institut de Barcelona el 1891 i la carrera de medicina el 1898. D’estudiant, milita al Centre Escolar Catalanista, entitat vinculada al Centre Català de Valentí Almirall, fundat el 1887 i, més tard, adherit a la Lliga de Catalunya fins a la seva desaparició el 1903. Baltasar Pijoan n’és vicepresident els anys 1896 i 1897 i president, l’any següent. També, és cofundador del Col·legi Blanquerna.

Recent acabada la carrera ingressa al Cos Mèdic Municipal i, de seguida, exerceix metge auxiliar de la Cia. de Ferrocarriles MZA fins al 1923 en què és nomenat metge en cap i el 1926, inspector mèdic de l’empresa estatal. Però, Baltasar Pijoan destaca per la seva gran vocació docent i la reorganització de la Germandat de Santa Madrona, dedicada a la formació d’infermeres des del 1917 al 1923 on exerceix de professor de bromatologia, semiologia i terapèutica. A més, ocupa el càrrec de secretari de l’Escola Especial d’Infermeres Auxiliars de Medicina, que era la Escola d’infermeria de la Mancomunitat de Catalunya, que interromp la seva activitat durant la Dictadura de Primo de Rivera qui inhabilita Pijoan Soteras com a professor fins al 1930. Tres anys després, és nomenat director de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat, successora d’aquella que existia en els anys de la Mancomunitat. Agregada a l’Hospital Clínic per a l’entrenament pràctic de les alumnes, Pijoan exerceix el càrrec fins que l’Escola ha de tancar les portes al final de la Guerra Civil. Prova del seu interès pel món de la infermeria, és la publicació del llibre La infermera moderna i l’assistència als malalts, que presenta al Congrés de Metges de llengua catalana del 1919.

Soci de l’Ateneu Barcelonès i president de la seva Secció de Ciències Naturals i exactes el 1924, és membre del Patronat de Catalunya per la Lluita contra la Tuberculosi i de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya de la què forma part de la seva junta amb el càrrec de bibliotecari alhora que és col·laborador habitual de la revista acadèmica Vida.

L’any 1906, és designat representant del Patronat al Congrés Mèdic Internacional que té lloc a Lisboa. Dos anys després, forma part del Comitè Provincial encarregat de fomentar l’assistència al I Congrés Nacional de la Tuberculosi. Un dels seus treballs tracta sobre el paludisme al delta del Llobregat però, també, destaquen les seves nombroses intervencions a diferents centres socials i als ateneus populars on disserta sobre les afeccions de l’aparell respiratori, especialment, la tuberculosi. És notable, també, la seva voluntat docent i divulgativa insistint en El papel de la mujer en las novísimas campañas higiénicas.

És metge de Margarida Xirgu a qui atén per una hemoptisi amb Lluís Sayé per primera vegada el 1905. El tractament té èxit però Baltasar Pijoan continua visitant regularment l’actriu fins al 1936 quan ella abandona Espanya. Poseïdor de la Medalla de Los Sitios de Saragossa el 1818, és condecorat amb la insígnia d’acadèmic pel govern francès en reconeixement a la seva trajectòria professional i coma director de l’Escola d’Infermeria l’any 1922. Durant la Guerra Civil, Pijoan roman al país i és el tresorer del “Segell Pro Infància”. Desprès de la Guerra, és empresonat per desafecció al Règim.

Baltasar Pijoan Soteras, que no tenia antecedents mèdics familiars, és seguit per un dels seus fills, el cardiòleg Carles Pijoan de Beristain (1914-1989), president del Col·legi de Metges de Barcelona del 1976 al 1982, pare del també metge Pol Pijoan Rotgé.

MBC