Galeria de metges

Biografia

Fa els primers estudis al seu poble i acabat el batxiller a l’Institut de Reus el 1921, se’n va a Barcelona per fer la carrera de Medicina on ja abans d’acabar-la, el 1926, Emili Gil Vernet guanya per oposició una plaça d’alumne intern a la càtedra de Pere Nubiola. Llicenciat el 1928 i fins al 1933, comença a treballar a l'Institut Biològic de Sarrià que dirigeix el pare Jaume Pujiula, feina que, a partir del 1929 i fins al 1934, simultanieja fent de metge auxiliar de la Clínica d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Doctorat a Madrid el 1932 amb la tesi Contribución al estudio de la inervación del ovario desde los primeros estadios evolutivos, l'any 1934, marxa a Berlin a fer una estada al Patologishe Institute amb el professor R Meyer però ha d’escurçar-la quan esclata la Guerra Civil que el sorprèn mentre visita la família. Gil Vernet és mobilitzat i ha de fer de cirurgià a un hospital del front d’Osca, a Binèfar. També, és destinat a Fraga i a La Garriga. Un cop acabada la Guerra, és empresonat i sotmès a un procés de depuració fins que, finalment, és alliberat sense sancions. El juny de 1939, anuncia la reobertura de la seva consulta al carrer Roger de Llúria, 56.

De nou, Emili Gil Vernet emprèn el contacte amb l’Hospital Clínic de Barcelona on, a partir del 1940, esdevé el cap de la Sala de Dones de la Clínica d'Urologia que dirigeix el seu germà, Salvador Gil Vernet. Alhora, simultanieja aquesta fent de professor ajudant de classes pràctiques a la càtedra d’Anatomia Patològica dirigida pel professor Sánchez Lucas, càrrec que exercirà des del 1941 fins al 1948, moment en què guanya l’oposició a professor adjunt de la càtedra d’Obstetrícia del professor Usandizaga. Des del 1946 al 1957, és becari del CSIC a la Secció de Morfopatologia. En aquest interval, ha fet una estada a Tolosa de Llenguadoc amb els professors Guilhem i Pontonnier amb els que aprèn la utilitat de l’analgèsia del part amb pentotal que ell introdueix més tard a Barcelona.

El 1950, guanya la càtedra d’Obstetrícia i Ginecologia, iniciant una intensa dedicació a l’Oncologia Ginecològica, amb la creació del primer dispensari de Lluita Anticancerosa de Barcelona i la seva dedicació a la Cirurgia radical dels càncers genitals. L’any 1958, ocupa la càtedra que queda vacant quan es jubila Víctor Cònill Montobbio. A més, Emili Gil Vernet és l’introductor de la laparoscòpia diagnòstica i terapèutica en Ginecologia així com de les intervencions per incontinència urinària.

És president de l'Associació Espanyola d'Obstetrícia i Ginecologia i director de l'Escola Professional de Ginecologia on es formen nombroses promocions de professores en parts i infermeres. L’any 1969, és president del Congrés de l’Associació Mundial de Previsió del Càncer Ginecològic que té lloc a Barcelona.

Tot i ser un treballador infatigable, Emili Gil Vernet cultiva les seves aficions. Primer, l’amor a la seva família amb qui va a tot arreu sempre que pot. També, al Liceu on li agrada gaudir de la música clàssica amb la seva dona i els seus fills. De sempre, a més, li agrada jugar al futbol. De jove ho fa amb el Vandellós i, anys després quan té ocasió, juga amb anys després amb els col·legues de professió. Però, la seva passió indiscutible era la terra, el camp i les vinyes, on no era difícil confondre’l amb un pagès i on feia el seu propi vi.

L’any 1967, l’Ajuntament de Vandellós nomena fills predilectes del poble als metges Gil Vernet, els germans Salvador i Emili i el nebot, Josep Maria. En aquell moment, es col·loca una placa commemorativa a la casa on van néixer però, anys després, el poble canvia el nom d’una plaça dedicada al dictador José Antonio i li dóna el nom de “Plaça dels Doctors Gil Vernet”, una nissaga de metges iniciada pels dos germans Gil Vernet i continuada fins avui pels seus descendents.

MBC