Biografia

Neix al si d’una família de tradició musical, el seu germà Jose Maria (1887-1915) era pianista i compositor. Mentre fa la carrera de Medicina, Manuel és alumne intern pensionat a l’Hospital de Basurto de Bilbao on es forma com a ginecòleg amb Carmelo Gil Ibarguengoitia. Però es llicencia per la Universitat de Madrid el 1921 on,tres anys desprès, es doctora amb la tesi El hemograma de Schilling: sus modificaciones durante el embarazo, parto y puerperio. Tot seguit, amplia estudis a Alemanya i a Àustria.

Des del 1926 fins al 1929, Manuel Usandizaga exerceix com a metge de la Casa de Socorro de San Sebastià on, també, és responsable de la consulta i de la Sala de Ginecologia de l’Hospital Civil. El 1930, molt jove encara, és nomenat cap del servei de Ginecologia de la Casa de Salut de Valdecilla, a la província Santander, centre que, en aquell moment, és un dels millors hospitals del país. Usandizaga hi realitza una gran tasca, és nomenat sotsdirector alhora que assumeix la direcció de l’Escola d’Infermeria.

El 1935, es presenta a oposicions i obté la càtedra d'Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina de Salamanca. Però, hi exerceix poc temps perquè es trasllada de seguida a la Facultat de Medicina de Valladolid. Tampoc s’hi quedà gaire temps perquè, novament, es desplaça a Saragossa. Finalment, l’any 1949, arriba a Barcelona per substituir al professor Nubiola. Abans, però, oposita a la càtedra d'Obstetrícia i Ginecologia de Madrid, que guanya el Prof. Botella.

A Barcelona, Usandizaga ensenya tant Obstetrícia com Ginecologia i assumeix, a més, com a encarregat de l’assignatura d'Història de la Medicina, una matèria en què n’era un expert i sobre la qual publica interessants treballs. Considerat un bon docent, com a obstetra tendia més a les actituds expectants, a deixar fer a la naturalesa i limitant les intervencions als cassos en què eren clarament necessàries. Interessat per la formació de les infermeres, és nomenat director de la Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS) de l’ Hospital Clínic de Barcelona, centre hospitalari del què és nomenat director l’octubre de 1953 fins a final del 1966 quan és nomenat per substituir-lo el professor Adolf Azoy.

Fundador i director de la revista Acta Obstétrico-Ginecológica Hispano-Lusitana, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona l’any 1956. El seu discurs d’ingrés tracta sobre les Juntas Literarias del Real Colegio de Cirugia de Barcelona. Entre d’altres càrrecs professionals, esdevé president de la Societat Catalana i de l’Associació Espanyola d’Obstetrícia i Ginecologia .

El 1966, molt a prop de la jubilació, renuncia a la càtedra d'Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina per fer-se càrrec del Departament d'Obstetrícia i Ginecologia a l'Hospital Materno-Infantil de la Vall d'Hebron de Barcelona.

Distingit amb la Creu d’Alfons X el sabio i la Medalla al Mèrit del Treball, l’any 1969 rep l’homenatge de la professió mèdica amb la celebració de dues sessions científiques en les què se li tributa respecte i reconeixement per la seva trajectòria mèdica i docent.

MBC