Biografia

Fill del farmacèutic i metge Ramon Segalà Riera i germà de Lluís Segalà Estalella, lingüista, catedràtic de grec de la Universitat de Barcelona i traductor de la Iliada i l'Odisea. Manuel Segalà Estalella acaba el batxiller el 1884 i es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1891. Tres anys després, el 1894, es doctora a Madrid amb la tesi Ránula sublingual.

Encara estudiant, al Congrés Internacional d’Higiene i Demografia de l’any 1889, presenta una comunicació sobre la Lactancia mercenaria de Barcelona, treball guardonat per l’Acadèmia del Cos Mèdic Municipal de Barcelona. Només acabar la carrera, és metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i, ja doctorat des del 1894, és director del Centre Mèdic Espanyol, ubicat al pis principal del número 41 del carrer del Carme, a prop de l’antiga Facultat de Medicina i on Manuel Segalà s’encarrega de supervisar si la lactància mercedària té les garanties higièniques necessàries amb la col·laboració de dos farmacèutics. Membre de la Secció de Ciències Exactes i Naturals de l’Ateneu Català i molt interessat per l’ higienisme, es fa membre de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, de la qual arriba a ser el secretari general des del 1897 al 1904. L’any 1894, representa la institució al Congrés de Demografia i Higiene a Madrid mentre que, el 1900, ho és al Congrés de Medicina i Higiene de París, el 1908 del Primer Congrés d’Higiene de Catalunya i és ponent al Congrés Espanyol Contra la Tuberculosi celebrat a Barcelona el 1910.

El doctor Segalà Estalella, juntament amb Eduard Xalabarder i Àlvar Presta, és membre de la Comissió del Patronat de Catalunya per la Luita contra la Tuberculosi que, el 1904, inaugura el primer Dispensari Antituberculós de Barcelona al Passeig de Sant Joan cantonada amb el carrer Diputació de Barcelona. La Comissió té el deure de classificar els malalts, obtenir els informes, regular la distribució d’ajuts i determinar la durada de l’estada de cada pacient en particular al Dispensari.

El 1898, quan Jaume Queraltó i Ros obre a Barcelona la seva Clínica Ginecològica, Manuel Segalà s’incorpora com anestesista al seu equip de col·laboradors. La clínica es clausura el 1904, quan l’edifici on s’ubica passa a les mans d’una orde religiosa. Segalà no torna a exercir com anestesista però publica un treball en el qual exposa la seva experiència sobre l’anestèsia, riscos i prevenció de les complicacions a la revista Gynecologia Catalana que edita Jaume Queraltó. En aquest text, Segalà es mostra partidari de l’ús del cloroform i de la perfusió de sèrum fisiològic en cas d’hipotensió o d’hemorràgia important. A més, té la particularitat que és el primer text que s’ha publicat mai sobre anestèsia en català.

Col·laborador amb els seus articles generals a La Renaixença i els mèdics a diverses publicacions professionals, són destacables alguns dels treballs publicats com Notes sobre l’anestèsia i l’esmentada Lactancia mercenaria en Barcelona, ambdós del 1898 i, també, la Tuberculosis inflamatoria aguda de Poncet del 1901.

Home compromès amb el país i la professió, l’any 1903, participa en el Primer Congrés Universitari Català i, el 1906, ho fa en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. En els debats que a principis del segle XX es plantegen sobre l’obligatorietat o no de la col·legiació dels metges, Manuel Segalà sempre defensa la necessitat de la col·legiació obligatòria.

MBC