Galeria de metges

Biografia

Llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona l'any 1955, obté una beca d’ampliació d’estudis en Neurologia que li permet fer una estada a París, primer, a l'Hospital de la Salpetrière i, posteriorment, l'Hospital de Sainte Anne al costat del professor Rugiero, neuroradiòleg i pioner d'aquesta especialitat a Europa.

Joan Solé-Llenas torna a Barcelona havent après unes tècniques fonamentals per la progressió de la Neurologia clínica i per l’aplicació de les tècniques quirúrgiques que encara no es practiquen a casa nostra. Comença a treballar al Servei del professor Agustí Pedro Pons a l'Hospital Clínic de Barcelona, sota la direcció Ramon Sales Vázquez.

L’any 1956, Solé-Llenas practica les primeres exploracions neuroradiològiques a Espanya. El 1962, amb l’experiència acumulada en els anys posteriors, publica el primer llibre de Neuroradiologia en llengua espanyola, obra que té una gran difusió en l’àmbit hispanoamericà.

Uns anys després, el 1968, el doctor Solé trasllada la seva activitat de l'Hospital Clínic a l'Institut Neurològic Municipal (INMB) de Barcelona a requeriment del seu director Bel·larmí Rodríguez Arias i del neurocirurgià Eduard Tolosa Colomer. El 1973, coincidint amb la celebració del Congrés mundial de Neurologia que se celebra a Barcelona, amb la presidència Antoni Subirana Oller, l'Institut Neurològic es trasllada a l'Hospital del Mar, tot i que ambdues institucions mantenen la seva independència.

El 1974, Solé-Llenas és nomenat director del Servei de Neuroradiologia de l'INMB i del Servei de Radiodiagnòstic de l'Hospital del Mar. Tenint de col·laboradors els doctors JM Mercader, F Mirosa, R Dinares, R Roig i L Olba, durant uns anys, el doctor Solé desenvolupa una notable activitat científica per a la qual compta amb la col·laboració, entre d’altres, del neurocirurgià Miguel Royo Salvador i el neuropatòleg Eduard Pons Tortella.

L'any 1967, en col·laboració amb el doctor Wackenheim, publica el tractat Diagnòstic neuroradiològic, reeditat el 1981, després d'obtenir una gran acollida en el món de la Neurologia europea i hispanoamericana. El 1975, Solé-Llenas proposa a la Delegació de Sanitat de l'Ajuntament de Barcelona la creació d'un Centre d'Estudi de la Circulació Cerebral dins l’INMB que genera múltiples treballs i reunions internacionals sobre Neuroradiologia funcional.

Amb la creació de la Unitat Docent Municipal de la Facultat de Medicina a l'Hospital del Mar l'any 1973, Solé-Llenas és designat professor numerari i cap del Departament de Medicina Clínica el 1985 i vicedegà de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma el 1986. Amb un especial interès per la patologia vascular cerebral, àrea en què realitza una gran aportació investigadora que s’inicia el 1982 amb la tesi doctoral Aportació del Radiodiagnòstic al coneixement de l'etiopatogènia de les lesions isquèmiques cerebrals. Després, amb Pons Tortella, efectuen treballs de classificació de les arteritis cerebrals i les lesions isquèmiques, uns estudis que li permeten establir una classificació -inèdita i acceptada- de les lesions arterítiques. A més, realitza diversos estudis sobre l'infart per lesió cel·lulofibril·lar què, en l'època prèvia a l’escàner, permetien diferenciar aquesta lesió d'aspecte expansiu del tumor cerebral. Director de més d’una desena de tesis doctorals, 1és autor de diverses obres i articles en solitari o coautor que publica a les principals revistes de l’especialitat.

Distingit per la seva gran professionalitat i un caràcter afable, sincer i compromès, Joan Solé-Llenas és nomenat director de l'Institut Neurològic el 1985, càrrec que ocupa fins a la seva jubilació el 1989. Casat amb Maria Teresa Solanellas Ferrer, només un dels seus fills és metge, Oriol Solé Solanellas, tot i que l’especialitat que exerceix és la Cirurgia Cardiovascular.

MbRS-OSS