Galeria de metges

Fill de Miquel Sales Nos, metge del barri de Sants, i germà del forense Miquel Sales Vázquez, estudia medicina a Barcelona, on acaba el 1928. Es forma com a neuròleg de manera autodidacta, amb una clara vocació assistencial i pedagògica. Treballa a la Facultat de Medicina de l'Hospital Clínic, on col·labora a la Càtedra de Patologia General dirigida pel Dr. Lorenzo Gironés, així com a la de patologia mèdica sota la supervisió del professor Agustí Pedro Pons. A la Clínica Mèdica 'A', Ramon Sales imparteix tant lliçons teòriques com classes pràctiques i presentacions de casos neurològics als estudiants de medicina. Durant aquests anys, també assumeix la direcció del Dispensari de Neurologia, on impulsa una intensa activitat docent, i on es realitzen els primers electromiogrames (EMG) de Catalunya i d’Espanya.

Tot i que no es dedica específicament a les cefalees, Sales desenvolupa una intensa tasca clínica, assistencial i docent en aquest tema com a cap del Dispensari de Neurologia. Contribueix amb capítols en llibres de terapèutica sobre el tractament de les cefalees i publica el treball 'Terapéutica anticolinérgica en la neuralgia del trigémino'.

Ramon Sales és reconegut per la seva implicació en la lluita contra la poliomielitis, una malaltia que afecta la ciutat de Barcelona de manera epidèmica durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta. A través del seu treball, funda un centre especialitzat en el tractament i rehabilitació dels afectats per aquesta malaltia, oferint esperança de recuperació a molts pacients.

La seva carrera acadèmica inclou la presentació de nombroses comunicacions en congressos mèdics, on aborda aspectes medico-socials de les malalties neurològiques. També participa en la redacció de diversos capítols del prestigiós 'Tratado de Patología Médica' dirigit pel professor Pedro Pons, contribuint a la formació de futures generacions de metges.

Entre 1961 i 1965, Ramon Sales ocupa la presidència de la Sociedad Española de Neurología (SEN), una etapa durant la qual promou el desenvolupament de la neurologia al país i fomenta la participació activa en congressos i publicacions científiques.

El 1966, després de la jubilació del professor Pedro Pons, Ramon Sales es trasllada a la Residència de la Seguretat Social de Barcelona (Ciudad Sanitaria Francisco Franco), on assumeix la direcció del Servei de Neurologia del Departament de Rehabilitació. Sota la seva tutela, es formen nombrosos especialistes de gran prestigi, com els doctors Josep Maria Espadaler, Joan Solé-Llenas, Agustí Codina, Adolf Pou Serradell, Miquel Balaguer, Nolasc Acarín i Francesc Miquel, que continuen el seu llegat en el camp de la neurologia.

Considerat un excel·lent clínic, els qui van treballar amb ell sovint expressen la seva admiració per l'excel·lència amb què Ramon Sales exercia la seva professió com a neuròleg. Mantingué una influència destacada en l'àmbit mèdic fins a la seva mort el 1971, i la seva dedicació a la medicina, passió per l'ensenyament i compromís amb la rehabilitació de pacients el converteixen en una figura clau de la neurologia catalana del segle XX.