Biografia

Un dels dos fills del professor d'Institut d'Ensenyament Secundari i de les Escoles Normals Eduard Tolosa Alsina i d'Emília Colomer, titulat batxiller per l'Institut Provincial de Barcelona el 1916, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1921, interessant-se ben aviat per la Neurologia i, els dos primers anys d'acabada la carrera, assisteix al Dispensari de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau que dirigeix Lluís Barraquer Roviralta. Seguidament, amplia la formació en l'especialitat a l’Hôpital Saint Joseph de París amb el professor André Thomas i, el 1930, es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi Algunas consideraciones sobre el diagnóstico diferencial de la enfermedad de Raynaud.

El 1930, Eduard Tolosa inicia la seva formació en Neurocirurgia a l’Hôpital de la Pitié de París al Servei de Clovis Vincent i la continuarà amb diverses estades breus als principals centres europeus de l'especialitat. També viatjarà a Montreal i, encara el 1930, abans de tornar de París a Barcelona, passa un temps a Madrid per fer un treball experimental a l’Institut Cajal sota la direcció del doctor Castro. El 1932, és metge director de Neurologia de l'Institut Policlínic, l'actual Hospital Plató on té com a col·laborador Manuel Corachan Llort (Barcelona, 28/06/1910 – Sant Sebastià, 11/06/1937), el primer neurocirurgià català. El 1937, ja en plena Guerra Civil, és nomenat metge supernumerari de l'Hospital de l'Esperança de Barcelona.

EL 1934, Eduard Tolosa és nomenat professor agregat de Neurologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, càrrec que manté fins a la suspensió que imposa el règim franquista el 1939. Després, dels 1944 al 1954, treballa com a neurocirurgià a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, adscrit al dispensari de Lluís Barraquer Ferré. El 1955, és nomenat director del Servei de Neurocirurgia de l’Institut Neurològic Municipal de Barcelona, càrrec que ocupa fins al seu trasllat a la nova Residència del Generalísimo Francisco Franco, l'actual Hospital Vall d’Hebron, en ser designat cap del Servei de Neurocirurgia el 1956.

L’any 1954, Eduard Tolosa forma part de la nombrosa representació de l'Escola Catalana que participa en el IV Congrés Espanyol de Neuropsiquiatria com són els doctors Ramon Bassols, Joan Córdoba, Ignasi de Gispert, Lacruz, Irazoqui, Adolf Ley, Sales Vázquez, Solé Segarra, Antoni Subirana o Pons Tortella. És molt destacada també la singular intervenció del catedràtic Ramon Sarró, referent i cunyat a la vegada d'Eduard Tolosa que es casa amb la seva germana, Llúcia Sarró Burbano. Un dels fills del matrimoni és el també neuròleg Eduard Tolosa Sarró.

El nom de Tolosa s’utilitza per descriure per primera vegada una síndrome, actualment, coneguda com la Síndrome de Tolosa-Hunt que consisteix en un quadre de dolor a la regió orbitària acompanyat d’oftalmoplegia ipsolateral, causada per una inflamació granulomatosa del sinus cavernós que afecta els nervis d’aquesta zona. El 1954, Eduard Tolosa publica el primer d'aquests casos. Després, el 1961, havent revisat les preparacions histològiques del cas de Tolosa, l’equip del neuròleg americà Hunt en descriu sis casos més, similars als que abans ha publicat Tolosa. Cinc anys més tard, novament, es publiquen quatre nous casos amb el nom de la Síndrome de Tolosa-Hunt.

Eduard Tolosa és un pioner de la Cirurgia estereotàxica pel tractament de la malaltia de Parkinson com, també, ho és en el camp de la patologia tumoral cerebral, convertint-se en un expert en l'obtenció de biòpsies cerebrals. Amb més de 200 articles publicats i amb una intensa activitat a les societats de l'especialitat, Eduard Tolosa és membre fundador de la Societat Portuguesa Espanyola de Neurocirurgia des del 1947, de la Societat Espanyola de Neurologia des del 1948 i de la Societat Espanyola de Neurocirurgia el 1949, essent elegit president de totes elles. És a més, membre fundador de l'Associació Catalana de Neurologia i Psiquiatria, filial de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

MBC