Biografia

Estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1921 i doctora el 1929 amb la tesi Algunas consideraciones sobre el diagnóstico diferencial de la enfermedad de Raynaud. Aviat, s’interessa per la Neurologia i, durant dos anys, assisteix al Dispensari de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau que dirigeix el Lluís Barraquer i Roviralta i, més tard, a l’Hôpital Saint Joseph de París del professor André Thomas. L’any 1930, inicia la seva formació en Neurocirurgia a l’Hôpital de la Pitié de Paris al Servei del Dr. Clovis Vincent, continuant-la en anys posteriors fent altres estades breus a diversos centres europeus i a Montreal. Abans de tornar de Paris a Barcelona, passa un temps a Madrid per fer un treball experimental a l’Institut Cajal sota la direcció del Dr. Castro.

A Barcelona treballa amb el Dr. Corachan Llort, el primer neurocirurgià català, fins a la seva mort. Treballa també com a neurocirurgià a l´Hospital de la Santa Creu i San Pau, adscrit al dispensari del Dr. Barraquer Ferrer durant la dècada de 1944 a 1954) i nomenat professor agregat de Neurologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1934), càrrec que va mantenir fins a la suspensió que imposa el règim franquista el 1939.Un any després, Eduard Tolosa i Colomer és nomenat director del Servei de Neurocirurgia de l’Institut Neurològic Municipal de Barcelona, càrrec que ocupa fins al seu trasllat a la nova Residència de la Vall d’Hebron en ser nomenat cap del Servei de Neurocirurgia l’any 1956.

El nom de Tolosa s’utilitza per descriure per primera vegada una síndrome, coneguda actualment com síndrome de Tolosa-Hunt, consistent en un quadre de dolor a la regió orbitària acompanyat d’oftalmoplegia ipsolateral, causada per una inflamació granulomatosa del sinus cavernós que afecta els nervis d’aquesta zona. Tolosa publica el primer cas l’any 1954. L’any 1961, desprès d’haver revisat les preparacions histològiques del cas de Tolosa, l’equip del neuròleg americà Dr. Hunt en descriu 6 casos més similars al què abans ha publicat Tolosa Cinc anys més tard, es publiquen quatre nous casos amb el nom de síndrome de Tolosa-Hunt.

Tolosa és pioner en la Cirurgia estereotàxica pel tractament de la malaltia de Parkinson i, també, en el camp de la patologia tumoral cerebral, pel què es converteix en un expert en l’obtenció de biòpsies cerebrals. Amb una obra mèdica de més de 200 articles publicats i amb una intensa activitat a les societats de la seva especialitat, Eduard Tolosa és membre fundador de la Sociedad Luso-Española de Neurocirurgía l’any 1947, de la Sociedad Española de Neurología l’any 1948 i de la de Neurocirurgia el 1949, essent elegit president de totes elles. També, de l’Associació de Neurologia i Psiquiatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

MBC