Biografia

Fill de Lluís Barraquer i Roviralta, el fundador de la Neurologia clínica a Catalunya. La seva mare mor quan té 3 anys d’edat i el seu pare procura apartar-lo dels estudis mèdics tot augurant al seu fill serioses dificultats professionals i personals en intuir la constant comparació que es faria amb ell, el gran esforç que implicava l’estudi de la Neurologia. També, per les moltes hores que calia dedicar a l’atenció dels malalts, especialment els greus i, de vegades, ingrats que la seva feina comportava alhora sense gaudir de les compensacions econòmiques d’altres especialitats mèdiques. Això fa que, inicialment i de forma transitòria durant més de 10 anys, Lluís Barraquer i Ferrer es dediqui a diversos menesters comercials d’una fàbrica de corretges o d’una bodega, entre d’altres, mentre estudia comptabilitat, anglès i alemany. Interiorment, però, persisteix en ell una intensa vocació mèdica i una gran admiració pel pare pel seu esforç i pels seus resultats.

Secretament, amb vint-i-sis anys, Lluís Barraquer i Ferré es matricula en el Curs d’Ampliació o Primer Curs de Medicina del 1913-1914) i només ho comunica al seu pare un cop ha aprovat totes les assignatures. Aleshores, Barraquer Roviralta canvia totalment d’actitud en veure l’entrega del seu fill i li fa de mestre. Barraquer Ferré completa els set anys que dura la carrera mèdica en només tres, estudiant i examinant-se estius i hiverns. El juny del 1915, quan ja ha deixat el negoci comercial per dedicar-se a l’estudi de la Medicina, és nomenat estudiant intern hospitalari. Dos anys més tard, el 1917, es llicencia i comença a exercir de metge intern. El 1920, el nomenen metge auxiliar i, l’any següent, ingressa al cos mèdic de l’Institut de Santa Madrona on dirigirà el Servei de Neurologia.

Casat amb Edelmira Bordas de Ferrer, coneguda com a “Mina”, el mateix any 1921, un any abans, ja ha publicat el primer treball dels gairebé dos-cents articles que escriu al llarg de la seva vida. Destaca la monografia Elementos de Neuropatologia que es publica l’any 1923 coincidint amb el naixement del seu Lluís, que igualment es convertirà en un altre reconegut neuròleg. L’any 1928, pocs mesos abans de morir el Dr. Barraquer Roviralta, neix la seva filla Montserrat. Amb la mort del pare, Lluís Barraquer i Ferré fa la ferma promesa de prosseguir el magisteri patern que ha rebut amb reconeixement i devoció. El 4 de juliol del 1929, és nomenat director del Servei de Neurologia i Electroteràpia i metge numerari de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

En el seu itinerari docent es diferencien clarament cinc períodes científics: el primer fins a l’any 1930 amb la publicació de 18 treballs bàsicament semiològics. En aquest moment, Barraquer i Ferré no vol sumar-se a la producció científica del pare. Sempre presenta per separat el fruit de les seves observacions. En el segon període, que va del 1930 al 1936, treballa a l’hospital i a la consulta que té al carrer Làuria 102. Publica 23 treballs, el primer en col·laboració juntament amb I. de Gispert i M Corachan (1934) i, després, publica nombrosos articles a diferents revistes, entre elles, Revue Neurologique, La Presse Médicale o Deutsche Zeitschrift für Nevernheilkunde. Apareix, també, el primer volum del Tratado de Enfermedades Nerviosas, escrit amb I. de Gispert i E. Castañer Vendrell, el segon surt el 1940. L’obra és el primer tractat de Neurologia originalment escrit en castellà amb una gran repercussió a l’Amèrica Llatina i que representa un reforç de l’Escola de Neurologia catalana. La iconografia es basa en un recull de semiologia i d’anatomia patològica macroscòpica del seu pare, Lluís Barraquer i Roviralta.

En el tercer període, que arriba fins al 1944, ha de patir la Guerra Civil i la mort de la seva esposa quan té 51 anys (1938), que li causa un trastorn en l’estabilitat afectiva agreujat a l’enviudar essent orfe de mare de ben petit. Contrau nou matrimoni amb Montserrat Serra Guardiola. No publica gaire tret de Las paràlisis (1940) i Las neuralgias (1941) a més de 9 articles en col·laboració. El quart període 1944-1948 és el de col·laboració científica amb el seu fill, Lluís Barraquer i Bordas amb un increment de publicacions. Finalment, el cinquè fins al 1958 que s’esdevé en una etapa de difusió internacional dels treballs de l’Escola de Neurologia Catalana de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Publicació a l'Acta Neurologica et Psychiatrica Belgica d'una quarantena d'articles entre 1948 i 1958. També, publica en anglès a la revista Brain l'any 1955 sobre la mielopatia tardana per luxacions atlaido-axoidees.

Al llarg de la seva vida, Lluís Barraquer i Ferré ostenta diversos càrrecs acadèmics. L’any 1931, és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina. Vint anys després, és elegit acadèmic numerari. El 1935, és president de la Sociedad d’ Oto-Neuro-Oftalmologia de Barcelona. El 1950, és escollit president d’honor nacional del Congrés Internacional. El 1949, juntament amb Bel·larmí Rodríguez Arias i Antoni Subirana Oller, és fundador de la Sociedad Española de Neurologia amb seu a Barcelona, i n’esdevé el seu primer president. Any més tard, serà president honorífic. És, també, membre d’honor de la Societé Française de Neurologie, corresponsal de la Societé Medical des Hôpitaux de París i l’American Academy of Neurology i de la American Neurological Association. L’any 1957 es jubila de l’Hospital i passa a ser director emèrit.

AAD