Biografia

Fill del metge rural Antoni Tomasa Domènech, neix a Sant Martí Sarroca. De ben petit, l’exemple patern de serena expertesa clínica, solidaritat i dedicació als pacients li transmet la vocació per la professió mèdica. Titulat batxiller per l’Institut Menéndez i Pelayo l’any 1956, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1962. Ja metge, els dos primers anys, Antoni Tomasa exerceix a Navarcles on el pare ja havia estat metge titular. S’hi està fins al 1964 perquè decideix completar la formació clínica amb l’experiència hospitalària. Així, guanya una plaça de metge internista a la Residència Sanitària Francisco Franco, l’actual Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. És aquí on coneix l’hematòloga Lola Irriguible amb qui es casa uns anys després, matrimoni del qual neixen dues filles i un fill: Antoni i Teresa continuen la professió sanitària, ell és fisioterapeuta i ella metgessa intensivista. L’altra filla, Natàlia, és advocada.

El 1966, Antoni Tomasa obté el títol d'especialista en Cardiologia a l’Escola Professional de Cardioangiologia de Barcelona que dirigeix el professor Joan Gibert Queraltó. Dos anys després, el 1968, amb l’arribada d’Agustí Pedro Pons al Servei de Medicina Interna de la Residència Francisco Franco per formar l’Escola de Medicina Interna, Antoni Tomasa es converteix en un dels seus col·laboradors més entusiàstics i inicia una intensa activitat com a docent en la formació d’especialistes de Medicina Interna en aquella etapa prèvia als MIR (metges interns residents).

El 1969, quan arriba la primera promoció de metges residents de l’especialitat de Medicina Interna, Antoni Tomasa té el mèrit d’envoltar-se de metges joves a qui encomana el seu entusiasme i dedicació a la pràctica clínica hospitalària i a la seva millora. Un dels principals problemes que afronta s’esdevé la manca de suficient vigilància i del tractament específic dels pacients hospitalitzats més greus. Antoni Tomasa, comptant amb el seu equip de joves MIR, decideix fer-se’n càrrec d’ells i organitza la seva atenció continuada disposant d’un metge i d’una infermera durant les 24 hores del dia a les habitacions de planta de l’hospital on hi ha un pacient greu, una estratègia innovadora que és la llavor -plantada molt abans- de les Unitats de Cures Intensives (UCIS).

És el 1971, quan Joaquim Tornos inaugura la primera UCI d’adults de l’Hospital Vall d’Hebron, Antoni Tomasa és designat responsable com a cap de secció. Així, al capdavant d’aquesta UCI, emprèn una tasca innovadora i de gran transcendència que contribueix encara més al desenvolupament de la nova especialitat de Medicina Intensiva al país. Antoni Tomasa, juntament amb altres pioners com els professors Schoendorff, Lozano, Manzano, Net, Esteban i Gómez-Rubí, intueixen el beneficiós impacte que té una atenció mèdica estructurada i organitzada en els pacients més greus.

Antoni Tomasa obté els títols oficials d'especialista en Medicina Interna el 1975 i el de Medicina Intensiva el 1981, ambdós per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Un any abans, el 1980, és nomenat cap del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona on continua treballant per la millora de l’atenció clínica dels pacients crítics i instruint generacions de metges intensivistes fins a la seva jubilació l’any 2003.

En els anys 1970 i 1980, Antoni Tomasa desplega una intensa activitat científica, docent i societària. Doctorat per la Universitat de Barcelona el 1972 amb la tesi Shock séptico y coagulación intravascular disseminada i, aquest mateix any, codirector del Curs Monogràfic de Doctorat de Cures Intensives de la UAB, que continua impartint-se actualment. Autor de cinc monografies i d’una trentena d’articles a revistes internacionals, Antoni Tomasa és, durant més de disset anys, director de Medicina Intensiva, òrgan oficial de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva i Unitats Coronàries (SMIUC) que es funda el 1974 i que té un paper clau en el reconeixement oficial de l’especialitat l’any 1978. Antoni Tomasa n’és un dels fundadors i secretari de la directiva des del 1977 al 1979. Igualment, el 1975, és cofundador de l'Associació Catalana de Medicina Intensiva, filial de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

Clínic intel·ligent, dedicat i respectuós amb els pacients alhora que mestre diligent consagrat a la incorporació dels darrers avenços científics al tractament dels pacients més greus, Antoni Tomasa, amb una visió clarivident i el seu esforç, contribueix a construir el nou model de pràctica clínica que calia implementar per millorar l’atenció als pacients crítics en el darrer terç del segle XX.

GCG