Biografia

Fill d’una família d’origen camperol, el seu pare és administrador dels bens de la Casa Picó, hisendats de Folgueroles, i la seva mare, que és filla d’aquest poble, és germana del pare de Jacint Verdaguer i Santaló, el príncep dels poetes catalans. Vint-i-nou anys més gran que el poeta i ja llicenciat en Medicina, converteixen el cosí gran en conseller del futur poeta en les primeres etapes de la seva vida i l’influeix en la seva vocació literària.

Inicia la seva formació al Seminari de Vic, on cursa estudis de gramàtica, llengua llatina, retòrica, filosofia i teologia fins al segon curs. Els esdeveniments de l’any 1835, amb l’expulsió dels ordes religiosos, li fan canviar els seus plans i obté una beca de practicant a l’Hospital Militar, on destaca per la seva actuació en el setge de Barcelona del 1842. Un any abans, obté el títol de batxiller en filosofia. Després, es llicencia en Medicina el 1845.

Ja d’antuvi, la seva activitat professional agafa un caire social i literari que prodiga amb les seves col·laboracions a les revistes de l’època des de La Abeja Médica fins als periòdics de Barcelona i de Vic amb els temes més diversos. Inicia la seva activitat mèdica al poble de Sant Boi del Lluçanès el mateix any 1845 i, després de tres anys, es trasllada a Vic on desenvolupa tota la seva activitat professional sense perdre la seva relació amb el món de la gran ciutat i amb les seves institucions mèdiques i literàries, en les que obté el reconeixement dels seus treballs. Té una actuació rellevant en l’epidèmia de còlera de l’any 1854, publicant un estudi que li val el títol d’acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Les seves publicacions i els seus estudis tracten d’higiene laboral, de previsió i assegurances És metge forense des del 1862 al 1879 i subdelegat mèdic del districte entre 1871 i 1881. Per motius de salut, l’any 1880 es trasllada al poble de Caldes d’Estrac on continua amb la seva activitat professional i literària.

Per les seves obres, obté premis i distincions com la Medalla d’Or i el títol de soci de mèrit de la Societat econòmica d’Amics del País (1852), la Medalla d’Or de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1857 i 1971) i la Medalla de Coure i títol de soci honorari del Institut Català de Sant Isidre (1859). A més, és soci d’honor del Círcol Literari de Vic (1870), Cronista i Medalla de la cuitat de Vic (1878) i acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Societat Arqueològica de Montpeller. El seu retrat figura a la Galeria de Vigatans il·lustres.

Prodiga la seva actuació literària amb col·laboracions als principals periòdics i revistes de l’època com Lo Gay Saber, La Renaixeçá, La Il·ustració Catalana, El Calendari del Pagès i La Veu del Montserrat, entre d’altres. Al llarg de trenta anys, és el corresponsal del Diario de Barcelona i excel·leix com historiador amb diferents obres i publicacions.

MYC