Biografia

Nascut a Barcelona el 24 d'octubre de 1792, és fill de Magí Berdós Castells, notari de Cervera. En aquesta ciutat fa els estudis primaris i secundaris, obtenint el títol de batxiller en Filosofia el 1810. Aquest any, també, acaba un curs en què, a més, fa de passant a la notaria paterna i, també, de practicant de Cirurgia amb el cirurgià Francesc Bergadà Font (1809-1810). Tot seguit, Magí Berdós s’inscriu al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona on obté el grau de batxiller i el de llicenciat en Cirurgia el juliol de 1814 i, uns mesos després, s’examina amb èxit del doctorat de Cirurgia.

Només obtenir el doctorat el mateix any 1814, és nomenat segon ajudant de Cirurgia del Regiment d’Infanteria anomenat “Legión Extremeña” i és destinat a Ultramar on s’estarà deu anys. El 1918, es casa a Arequipa, Perú, amb Gregoria Araujo Velarde, filla d’un coronel de l’Exèrcit. Berdós torna a la península el 1825 i és adscrit al Regiment d’Infanteria de “Cazadores del Rey Primero Ligero”. El 1931, passa al Regiment de Cavalleria de Borbó i, el 1937, al Tercer Regiment de la Guàrdia Reial.

Durant la primera guerra carlina, Magí Berdós serveix a diferents places com Haro, Saragossa i Pamplona fins que obté el càrrec de cap de Cirurgia del Districte de les Províncies Vascongades, l'actual País Basc. Després, esdevé cap de Sanitat Militar de les capitanies de Balears i València. Amb tot això, el seu prestigi professional és ben reconegut i rep el nomenament de consultor honorari de Cirurgia alhora que és elegit acadèmic corresponent de diverses Acadèmies Mèdico-Quirúrgiques, entre elles, la de Barcelona.

Autor de diversos escrits sobre pràctica quirúrgica que publica al Boletín de Medicina, Cirugía y Farmacia i a Gaceta Médica, també, sobre aspectes de legislació militar i de prevenció de la sífilis, essent segurament un dels primers facultatius que es preocupa per la reglamentació de la prostitució que hi ha hagut a Espanya. Berdós no creu en l’eficàcia de les mesures únicament repressives i és partidari que les dones sifilítiques de les poblacions grans siguin tractades en departaments hospitalaris específics, creats amb aquesta finalitat.

L’any 1840, a proposta de la Junta Directiva de Sanitat Militar, Magí Berdós fa un viatge d’inspecció a Melilla, al Peñón de Vélez de la Gomera i al Peñón d’Alhucemas. Després, presenta un informe en el qual exposa que l’estat dels tres centres assistencials que ha visitat és molt deficient, que estan infradotats i que tenen escassa capacitat assistencial en funció de la població que aquests hospitals han d’atendre.

Malalt des de l’any anterior, Magí Berdós i Blasco mor a València el 21 de juliol 1848, als 55 anys d'edat.

AMHC