Galeria de metges

Biografia

Quan Tomàs Seix és estudiant de segon curs de Medicina, l’any 1912, el professor Lluís Sayé és escollit per dirigir una sala amb 14 llits, la primera per a tuberculosos, a l’Hospital Clínic de Barcelona. El jove Tomàs Seix –que és fill de Victorià Seix, fundador de l’Editorial Seix Barral juntament amb Carles Barral- és recomanat a Sayé per una amistat familiar i comença a fer d’assistent en aquesta sala fins al 1917, quan ja llicenciat en Medicina, es converteix en el responsable dels malalts hospitalitzats a partir d'aquest moment. Després, continua sent el seu col·laborador fins que Sayé marxa a l’exili el 1936.

El doctor Tomàs Seix i Miralta és l’organitzador d’una Unitat d'Infermeres Visitadores que anaven al domicili dels malalts diagnosticats, per avaluar les condicions sanitàries dels habitatges, el nombre de convivents, l'economia familiar, la conveniència o no d'enviar els nens a colònies, entre d'altres actuacions. A més, aquestes infermeres estaven preparades per vacunar amb BCG aquells en qui la vacuna hi estava indicada. Seix destaca, també, perquè és dels primers, si no el primer, en adonar-se que els tractaments amb tuberculines eren més perjudicials que beneficiosos i recomanava no usar la tuberculina o fer-la servir només en alguns infectats sense malaltia i sempre que no tinguessin altres recursos.

L’any 1918, quan la Mancomunitat de Catalunya crea el Servei d’Assistència Social dels Tuberculosos per controlar gratuïtament els malalts tuberculosos i dirigir la lluita antituberculosa de Catalunya, Sayé és l’encarregat de tirar el projecte endavant i Tomàs Seix es converteix en el seu cap clínic i secretari. Seix busca el local i organitza el Servei, que s’ubica en un edifici del carrer Radas al Poble Sec de Barcelona. El local veu la llum el 23 d’abril del 1921 i té un gran èxit: no sols es visiten malalts, es localitza les persones que han estat en contacte amb els infectats per si han contret la malaltia, es comença a fer radiologia sistemàtica i s’inicia la BCG als infants. Seix visita cada matí mentre, a la tarda, atén els seus malalts privats en una consulta que té al carrer Mallorca. El 1927, segons consta en el seu expedient col·legial, és metge en cap del Servei d'Assistència Social dels Tuberculosos de la Diputació Provincial alhora que és metge tisiòleg de la Quinta de Salut l'Aliança de Barcelona. El 1936, visita també a l'Aliança de Mataró. Anys després, acabada la Guerra Civil, Seix Miralta esdevé director mèdic d'aquesta mútua. Paral·lelament i fins al seu tancament, Seix és director mèdic del Sanatori Antituberculós de Boltanya, centre ubicat al Pirineu Aragonès que és propietat de l'Aliança.

Professor ajudant de Tisiologia a, la creada de nou, Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1934, Tomàs Seix es doctora amb la tesi Mortalitat tuberculosa a Catalunya i especialment a Barcelona. Arran de l’exili del doctor Sayé, Seix es converteix en el director, impulsor i màxim dirigent de la lluita antituberculosa a Catalunya en un període en què -a causa de la Guerra Civil i la pobresa de la postguerra- ha augmentat la incidència de la tuberculosi. Seix Miralta s’estableix al Dispensari Central Antituberculós -inaugurat al carrer Torres Amat l’any 1937- per coordinar els diferents centres antituberculosos de Catalunya.

Tomàs Seix és un home equilibrat, senzill i modest. Un metge pràctic amb criteri i interès per l’epidemiologia i per la bacteriologia de la tuberculosi. L’any 1960, publica Estudio de la infecció tuberculosa en Barcelona amb què demostra el descens de la incidència i la mortalitat per tuberculosi en les edats infantils.

Membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears així com de l'American College of Chest Physician i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, casat amb Aurèlia Miralta i Seix des del 1919, el doctor Tomàs Seix i Miralta mor sense descendència.

PMC