Biografia

Neix a Ceuta el 1889 quan encara és part de la província de Cadis. Estudia el batxillerat a Múrcia fins al 1903 i es llicencia a la Facultat de Medicina de Madrid el 1908. Només acabar la carrera, es traslladat a Barcelona on visita al consultori que obre al primer pis del número 9 del carrer de Pelai. L’any següent, és nomenat metge militar i participa a la Guerra del Marroc fins que, pels mèrits demostrats als combats del Kert, ascendeix a metge primer. El 1916, de tornada a Barcelona, exerceix a l’Hospital Militar del carrer de Tallers.

El 1921, la Creu Roja de Barcelona inaugura un consultori mèdic gratuït que sufraga l’Administració Provincial al 107 de Marqués del Duero, actual Avinguda del Paral·lel. El local, planta baixa i primer pis, consta d’oficines i dependències per assistir malalts amb una dotació especial per a cures urgents. Josep Gómez, aleshores comandat metge militar, és nomenat cap d’un equip mèdic de sis persones i, a més, és ajudat per un servei de portalliteres de La Caritat. Aquest càrrec el porta a representar l’inspector de Sanitat Militar de Barcelona a diversos actes públics, com ara la recepció acadèmica de Frederic Corominas Pedemonte a la Reial Acadèmia de Medicina el 1922. El 1923, aconsegueix el permís militar per viatjar a Basilea i París, on estudia els últims avenços en Oftalmologia. En tornar a Barcelona, Gómez Márquez es manté com a cap dels Serveis d’Oftalmologia de l’Hospital Militar. També, d’aquest Servei a l’Hospital del Sagrat Cor, renovat el 1927.

L’any 1924, José Gómez, com a metge militar, ha de formar part del tribunal examinador de “damas enfermeras” al costat del rector Martínez Vargas i dels professors de l’escola Martí Feced i García Tornel. Participa als cursos d’infermeria de l’Hospital de la Creu Roja en la dècada de 1920-1930. Com a comandant metge, cada any des del 1925 al 1927, Gómez Márquez és un dels facultatius que acompanyen la reina Victòria en les visites que fa a l’Hospital de la Creu, situat prop la Sagrada Família. L’any 1925, presenta els resultats aconseguits amb la tècnica de la dàcriocistorinostòmia en 12 malalts operats davant la Societat Oftalmològica de Barcelona.

Amb el discurs Carácteres del pulso retiniano en algunas afecciones intracraneales, Gómez Márquez ingressa com acadèmic corresponent a la Reial Acadèmia de Medicina el 1927. El juny de 1929, dirigeix un curset teòric i pràctic d’Oftalmologia a l’Hospital Victòria Eugènia de la Creu Roja, destinat a la formació de les “damas enfermeras”. Es doctora a Madrid amb la tesi Un nuevo procedimiento quirúrgico contra el lagrimeo por destrucción de las vías lagrimales el 1929, tema sobre el que novament disserta l’any següent durant un acte acadèmic a l’Hospital del Sagrat Cor. També, el 1930, la Diputació Provincial de Madrid el convida a donar una conferència sobre La tuberculosis de los ojos y los ojos de los tuberculosos.

La seva tasca professional, especialment en l’àmbit d’estudi de la tensió arterial retiniana i el diagnòstic de malalties intracranials, rep el premi de la Societat Oftalmològica de París el 1930 amb el nomenament com a acadèmic corresponsal. Participa de manera activa en el congrés de la Sociedad Hispanoamericana de Oftalmología celebrat a Santiago de Compostela el 1930. Aquest mateix any, , presenta davant la Societat Oftalmològica de Catalunya l’operació de la cataracta mitjançant l’erisífac, procediment lloat per Ignasi Barraquer.

Forma part de l’equip docent d’Oftalmologia de la recent creada Universitat Autònoma de Barcelona que, el 1933, encapçala el catedràtic Marià Soria, tenint com ajudants Joaquim Arumí Fargas i Josep Casanovas Carnicer mentre que Ignasi Barraquer és professor lliure. D'altra banda, a l’Escola d’Oftalmologia de la Facultat de Medicina de Barcelona hi continuen els professors Soria, Barraquer i Gómez Márquez i, a començaments de 1935, imparteixen el curs de preparació d’especialistes en malalties dels ulls tot col·laborant amb els Serveis Oftalmològics dels Hospitals del Sagrat Cor, Sant Pau i Clínic. Aquesta Escola és la primera a Espanya en organitzar sistemàticament cursos d’especialització oftalmològica.

La Guerra Civil obliga Josep Gómez Márquez a prendre el camí de l’exili, primer a França i, després d’un intent fallit d’anar-se’n cap a la URRS, emprèn el viatge cap Amèrica convidat pels governs de Cuba i Mèxic per fer unes conferències. L’atzar, però, fa que desembarqui a Honduras, a la ciutat costera de La Ceiba, on troba feina de metge i hi roman momentàniament fins que acaba establint-se a Tegucigalpa formant part de l’equip mèdic de l’Hospital de San Felipe, dedicat tant a la pràctica com a la recerca mèdica. A la seva fitxa del Col·legi de Metges de Barcelona diu que causa baixa i és “eliminado por desaparecido”. A la capital hondurenya, Gómez Márquez funda la càtedra i el Servei d’Oftalmologia de l’Hospital General de San Felipe.

Una filla estudiant de segon de Medicina, Consol Gómez-Márquez Gironès mor a França l'any 1938, contagiada mentre atén refugitats a un hospital d’infecciosos de Bordeus. El seu germà, Josep Gómez-Márquez Gironès (Barcelona 1919 – Tegucigalpa, 1980), marxa a l’exili amb els pares quan ja ha aprovat l’examen d’ingrés a la Facultat de Medicina. Arribat a Tegucigalpa, comença la carrera i s’especialitza en Cirurgia General i Angiologia i esdevé un membre molt actiu del Colegio Médico de Honduras.

AZ