Biografia

Neix a Vic el dia 15 de maig de 1850 en el si d’una família amb casa pairal a Sant Julià de Vilatorta, Puigsec, molt introduïda en els cercles culturals de la ciutat de Vic. Tant ell com els seus germans col·laboraren en les tasques del Cercle Literari, la institució vigatana més reeixida en el cultiu de les arts. A la seva casa de la plaça de Don Miquel de Clariana, l’any 1868, és on es fundà l’Esbart de Vic, grup de lletraferits entre els que, entre d’altres, hi destaquen Jacint Verdaguer, Jaume Collell i Martí Genís i institució que té una influència decisiva en el renaixement de la llengua catalana.

Ramon és el tercer dels quatre fills de la família Masferrer Arquimbau, tots amb estudis superiors. Com els seus germans, fa el batxillerat al Seminari de Vic i, en acabar, cursa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona alhora que es llicencia, també, en Ciències Naturals. Per oposició, ingressa a la Sanitat Militar i arriba a ser metge primer. Exerceix algun temps a Vic, on participa en sessions del Círcol Literari fent conferències sobre la química moderna (1873) i sobre plantes carnívores i temes agrícoles (1876). Un any després, publica Recuerdos botánicos de Vich, un estudi de la seva flora que esdevé la primera monografia botànica amb un cert rigor científic de la comarca d’Osona, aplegant un catàleg de 620 espècies, 180 de les quals eren procedents de cultiu. La seva activitat professional mèdica no el separa mai de la seva inquietud per la natura. Al mateix any, és destinat a Santa Cruz de Tenerife, on estudia la flora i intervé en la remodelació del Jardí Botànic de l’Orotava. Més tard, publica el catàleg de plantes de l’arxipèlag canari. El seu amic, el botànic alemany Hillebrand, li dedica la nova espècia que ha descobert a les illes i li dóna el nom de Sempervivum Masferreri.

A petició pròpia, és traslladat a les Illes Filipines per continuar simultaniejant l’activitat mèdica amb els seus estudis d’Història Natural. Primer, s’està a l’illa de Joló i, després, a Zamboanga a la de Mindanao. Més tard i fins a la seva mort l’any 1884 d’una epidèmia de còlera, a la mateixa illa presta els seus serveis a l’Hospital de Cotabato.

Escriptor i bon poeta, col·labora a Revista Contemporánea y Progreso médico de Madrid, a la Revista de Canarias i a La Oceania Española de Manila. A casa nostra, a diferents publicacions com Diario de Vich, Revista Hortícola, La Crónica Científica i Gazeta Mèdica Catalana. A més, molts dels seus estudis es publiquen als Anales de la Sociedad Española de Història Natural, on es publica la seva nota necrològica, escrita per Estanislau Vayreda.

La ciutat de Vic li ret homenatge donant nom a un dels carrers de la vila.

MYC