Biografia

Després d’estudiar dos anys de Retòrica al Seminari Conciliar de Barcelona, el 1822, s’inscriu al Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià de Barcelona del qual el pare, Josep Antoni Balcells Camps (Castellar del Vallès, 1777 - Sant Martí de Provençals, 1857), n’és fundador i catedràtic. Quatre anys més tard, el juliol del 1826, Joaquim Balcells rep el títol de llicenciat en Farmàcia. Posteriorment, l’agost del 1832, obté la titulació de doctor. Home actiu i intel·lectualment inquiet, ja havia estudiat a l´escola de taquigrafia el 1821, conclou un curs a la càtedra d'Italià el 1828 i, seguidament fins al 1830, fa dos cursos de Matemàtiques, tots ells a les escoles gratuïtes de la Junta de Comerç de Barcelona on Joaquim Balcells és deixeble de Francesc Carbonell.

El 26 de gener del 1830, Joaquim Balcells guanya el concurs d’oposició per la càtedra de Física Experimental de la Universitat de Cervera on s’encarrega de l’adquisició de l'utillatge instrumental per a la càtedra, estris com són els tubs de porcellana, matrassos, productes químics, un imant, un telescopi i un mirall convex.

Joaquim Balcells roman com a catedràtic de la Universitat de Cervera fins al 1837, un any en què en el decurs de la Primera Guerra Carlista, el rector i altres professors de la Universitat es traslladen a Solsona, baluard carlista on instauren una Universitat rebel. Sembla que, un temps després, Joaquim Balcells se´ls uneix i imparteix classes a Berga, ciutat també carlina. Ja el 1846, opta i guanya les oposicions per a la càtedra de Física Experimental Aplicada de l´Escola de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1851, és nomenat catedràtic de la mateixa assignatura de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona i, l’agost del 1860, se li encarreguen els cursos de primer i segon de Física.

Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1833 i també -tot i que no es té constància dels seus estudis de Medicina- ho és de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de la mateixa ciutat des del 1854. Aquest any és quan es declara una epidèmia de còlera a Barcelona durant la qual Joaquim Balcells exerceix de professional sanitari. Joaquim Balcells no sols hi atén molts malalts sinó que –a més- fa un estudi experimental per esbrinar la causa de la malaltia i així ho explica a la revista El Restaurador Farmacéutico del 31 d'octubre del mateix any. L’article narra que, a l’habitació d’un dels malalts aïllats a l’Hospital de Betlem de Barcelona, Joaquim Balcells hi posa un flascó d'aigua al costat del pacient tot esperant que les “exhalacions morbífiques” del malalt vagin a parar a l’interior del recipient. Tres dies després, Joaquim Balcells observa que hi ha un pòsit blanquinós al fons del flascó. En pren unes gotes i les col·loca sobre la placa de mica del portaobjectes del seu microscopi de llum solar perquè -cal recordar- que la llum elèctrica no arriba a Barcelona fins al 1881. Llavors, en aquesta placa hi observa centenars de “vibrions” que tenen una mobilitat sorprenent. Després, el 9 de setembre d'aquest mateix any, torna a posar un got ple d'aigua neta en una de les habitacions d'un altre grup de malalts de còlera i, novament, observa que –al cap de tres dies- el pòsit blanquinós torna a aparèixer al fons del vas. Així, torna a prendre unes gotes del pòsit i les posa sobre del portaobjectes i, novament, observa una multitud de “vibrions” que es mouen damunt la placa de mica. La repetició d'aquesta experiència el porta a suposar que aquests “vibrions” són els causants de la malaltia. Així afirma que aquests bacteris es trameten per via aèria i amb aquesta conclusió, el 9 d´octubre, intenta -sense èxit- un tractament experimental amb sofre, arsènic i mercuri. Posa en contacte un pinzell xop de sulfat de calci en el portaobjectes ple dels “vibrions” dansaires i comprova que pateixen una mort instantània. Després, continua experimentant amb arsenicals i amb compostos de mercuri però els resultats no resulten tan satisfactoris com amb el sulfat.

Aquesta primera descripció del Vibrio cholerae, Joaquim Balcells la pot fer gràcies a la conjunció d’una formació científica com a farmacèutic associada a la dedicació sanitària que té quan són molts els metges que fugen de les ciutats afectades per l'epidèmia de còlera. A més, el seu interès per la física òptica, fa que ell disposi d’un microscopi en un temps que aquest aparell d'observació òptica és un estri molt infreqüent. Malauradament, la revista científica on Joaquim Balcells publica les seves observacions té un impacte molt limitat en el món sanitari d’aleshores. D'aquí que els experiments i conclusions de Joaquim Balcells sobre l’origen del còlera passen desapercebudes de manera similar a les troballes del metge italià Filippo Pacini que, aquest mateix any, també identifica vibrions en la mucosa intestinal de malalts colèrics i així ho publica a diferents revistes italianes. De fet, fins a les darreries del segle XIX, no es va reconèixer l’autoria de Pacini en el descobriment del vibrió colèric alhora que les troballes de Joaquim Balcells van continuar pràcticament inèdites fora de la península.

Consta que Joaquim Balcells Pascual té almenys un fill, el pintor i escultor sord mut Josep Balcells Sendil, nascut a Torelló on Joaquim Balcells fa diverses anàlisis de les aigües minerals de la Font Santa de Sant Pere de Torelló. Un dels seus néts és el metge Joaquim Maria Balcells Serch (+ Barcelona, 1947).

TPD