Galeria de metges

Biografia

Fill i pare de metges, fa el batxillerat a les Escoles Pies de Barcelona entre 1941 i 1945, moment en que comença la carrera de Medicina la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1952. El darrer any d’estudiant, obté per oposició la plaça d’alumne intern de la càtedra Patologia Quirúrgica, adscrit al Servei de Cirurgia i Traumatologia d'Urgència de l'Hospital Clínic de Barcelona. El 1973, Ramon Balius llegeix la seva tesi doctoral sobre Embolisme greixós posttraumàtic, que es qualificada de premi extraordinari, guanyant també el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de tesis doctorals.

Es fa especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT) i en Cirurgia General a la càtedra de Pere Piulachs. Primer, és metge intern per oposició. Després, del 1956 al 1960, esdevé metge ajudant fins que, finalment, és nomenat metge de guàrdia del Servei de Cirurgia i Traumatologia d' Urgència de l'Hospital Clínic de Barcelona. També, des del 1956, a la càtedra de Piulachs, és ajudant de classes pràctiques de Patologia Quirúrgica. El 1973, esdevé professor adjunt i els cursos 1974-1975, és encarregat de curs.

El 1975, abandona l’Hospital Clínic per dirigir el Centre Quirúrgic Municipal d’Urgències i el Departament d’Urgències, Traumatologia i Cures Especials de l’Hospital del Mar. Deu anys més tard, Balius Juli és nomenat professor titular contractat de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. És pioner en introduir la Medicina de l’Esport a la Universitat, a través de cursos de doctorat i com a part del temari acadèmic. Dirigeix fins a 26 cursos de doctorat dedicats a la Patologia Quirúrgica, a la Medicina de l’Esport i a la Medicina del Treball.

Molt interessat en la pràctica esportiva, Ramon Balius Juli és diplomat en Medicina Esportiva l’any 1963 i especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport el 1966. Durant aquests anys, s’inclina preferentment per dedicar-se al camp de la Medicina de l’Esport. Amb Jesús Galilea, Josep Estruch i August Castelló, impulsen una revista dedicada a la Medicina de l'Esport que es titula Apuntes de Medicina Deportiva i que depèn, inicialment, de la Residència Blume i, més endavant, de l'Institut Nacional d’educació Física (INEF). Actualment, aquesta publicació s’anomena Apunts. Medicina de l’Esport i és propietat del Consell Català de l’Esport.

Balius ocupa càrrecs de responsabilitat dins l'Administració esportiva. És responsable de l’Aparell Locomotor al ‘’Centro de Investigación Médico-Deportiva’’ de la Residència Blume, cap del departament de Ciències Mèdiques de l’INEF de Barcelona, organitzador i responsable del Serveis de Traumatologia i Rehabilitació del CAR, director del CEARE , cap de la secció de Medicina de l’Esport de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i membre de la Comissió Mèdica de la Federació Espanyola d’Atletisme que participa als Jocs Olímpics de Munic del 1972 i als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Membre fundador de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport, institució que presideix entre 1987 i 1990, i de la Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport, de la qual fou el primer president. Elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 1990 i emèrit de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, ha estat metge compromissari del Col·legi de Metges de Barcelona durant dos períodes i membre del patronat de la Fundació Galatea del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. El 1998, Ramon Balius és fundador i presideix l’Associació de Metges Afectats pel Règim AMF – AT, gestionat per Previsió Sanitària Nacional (PSN) que sorgeix per defensar els interessos dels metges catalans que no rebien les prestacions econòmiques a que tenien dret per haver treballat a les mútues i companyies d’accidents de treball.

Objecte de diverses distincions i reconeixements, Ramon Balius Juli rep el Premi Joaquim i Antoni Trias Pujol de l’Institut d’Estudis Catalans pel seu treball Repercussió enzimàtica de l’agressió, la Medalla President Macià per la seva trajectòria professional, la Medalla de Plata al Mèrit Esportiu de 1969, les Anelles Olímpiques d'Or atorgades pel Comitè Olímpic Internacional el 1993. A més, és guardonat com a Forjador de la Història Esportiva de Catalunya l’any 1997 i, més recentment, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya el distingeix amb el Premi a l’Excel·lència Professional de l’any 2004 i, el 2013, el Ministeri d’Educació Cultura i Esport li lliura la Medalla de Bronze de la Reial Ordre al Mèrit Esportiu.

MBC