Biografia

Tot i que aragonès de naixement, Àngell Ballabriga arriba a Barcelona amb la família quan només té tres anys. Estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona però la Guerra Civil interromp els seus estudis en ser militaritzat. Forma part de la “lleva del biberó”. Acabada la guerra, fa la carrera amb només dos anys i es llicència el 1943. Alumne intern a la càtedra del professor Pedro i Pons, aviat, decideix especialitzar-se en Pediatria tenint bona cura de formar-se en els millors hospitals europeus i americans. Obté la beca per anar a la Clínica Pediàtrica de Berna amb el professor Glazmann. En plena Guerra Mundial, ha de quedar-se a Suïssa i és aquí on coneix la seva futura esposa, Adelina Carreras, una catalana que fa anys que resideix a Berna i que treballa a l’Ambaixada. Més tard, passa a Basilea per formar-se al costat de F. Frendenberg i, més tard, a Estocolm amb A. Walgren. Obté una altra beca, aquesta de l’OMS, per treballar a l'Escola de Puericultura de Paris amb Marcel Lelong, en Neonatologia, la que serà la seva gran especialitat. Finalment, abans de tornar a Catalunya, passa una temporada als Estats Units amb Clement Smith.

Ja a Barcelona, és nomenat cap de la Secció de Lactants de la Clínica de Pediatria de l’Hospital Clínic de Barcelona (1948-53) i professor agregat de l'Escola de Pediatria i Puericultura de la Universitat de Barcelona (1956). El 1959, és nomenat director del Centre de Prematurs de la Diputació de Barcelona, on hi roman fins el 1965, any de la fundació de l’Hospital Infantil de la Vall d'Hebron del que n’és escollit director.

Àngel Ballabriga fa una tasca extraordinària, envoltant-se d'un excel·lent grup de pediatres amb els que desenvolupa diferents especialitats pediàtriques com la Neonatologia, la Endocrinologia, la Neurologia, la Oncologia, la investigació, etc. Alhora, organitza el Servei de Cirurgia Pediàtrica que, ben aviat, adquireix un gran prestigi internacional. El Dr. Ballabriga actua com a director mèdic però és, també, el gestor, l’administrador i la màxima autoritat de l'Hospital. L’any 1982, la Universitat Autònoma de Barcelona el nomena Catedràtic de l'especialitat.

En l’àmbit privat, l’any 1960, Ballabriga és cofundador de la Clínica Teknon, la primera clínica pediàtrica privada de Barcelona, juntament amb els doctors Isidre Claret, Joan Picañol, Francesc Llauradó, Enric Miralbell i Pérez del Pulgar.

El 1980, el seu prestigi internacional el duu a ser president del Congrés Internacional de Pediatria i, també, del Congrés Europeu de Neonatologia, ambdós celebrats a Barcelona. És president del VIII Congrés de Pediatres del Mediterrani així com membre fundador de la Societat Europea d'Investigació Pediàtrica, membre de l'Associació Internacional de Pediatria Perinatal i del Comitè Permanent de l'Associació Internacional de Pediatria.

La seva participació en la Pediatria espanyola és palesa en activitats com la fundació de les societats de Neonatologia i Gastroenterologia i Nutrició en el marc de l’Associació Espanyola de Pediatria. També, com un dels fundadors de la Societat Espanyola de Nutrició i de la d'Investigació Pediàtrica. La Real Acadèmia de Medicina de Catalunya el distingeix com acadèmic de número. És doctor honoris causa per la Universitat de Lisboa (1984) i per la de Valladolid (1993). EL 1991, rep la medalla Narcís Monturiol que atorga la Generalitat de Catalunya per guardonar persones i entitats que han contribuït de manera destacada al progrés científic i tecnològic de Catalunya.

La seva producció científica es extraordinària amb més de 250 publicacions en revistes internacionals i com autor de diferents tractats de pediatria com History of Pediatrics del 1987, Feeding from toddlers to adolescents del 1995 i, especialment, s'ha de citar Nutrición en la infancia i la adolescencia, en col·laboració amb A Carrascosa, del que se n'han fet tres edicions. Bé es pot dir que Àngel Ballabriga ha estat el pediatre espanyol de més projecció internacional.

Com a persona, el doctor Ballabriga destaca per la seva senzillesa i caràcter afable alhora que és un lluitador nat i una personalitat contestatària que el duu a afrontar la vida sempre de cara. Estudiant empedreït i home de poques afeccions, el poc temps que li queda lliure, el dedica a la família i -home amb un gran cor- es volca a ajudar tots aquells que se li acosten.

JMCC