Biografia

Neix a Granada de pares catalans residents a aquesta ciutat, Jaume Folch Costa i Gertrudis Amich. El pare, que ha estudiat a l’Escola de Nobles Arts de la Junta de Comerç de Catalunya, passa un temps pensionat a Roma pel rei i, de tornada el 1786, és nomenat director d’Escultura de l’Escola de Belles Arts de Granada. Posteriorment, ho és de la de Barcelona tot i que renuncia al càrrec el 1803, negant-se a jurar fidelitat a Josep Napoleó.

Francesc de Paula Folch i Amich, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada per obtenir el grau de “doctor médico-cirujano” el 21 de setembre del 1823 i el de batxiller en Cirurgia el rep el 18 de desembre del 1824. Poc temps després, consta com a catedràtic de la Universitat de Cervera des d'on passa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on ocupa la càtedra de Patologia General i d'Anatomia Patològica, essent també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i vicerector de la Universitat Literària de Barcelona del 1862, càrrecs que manté fins a la seva jubilació, que es produeix a petició pròpia tot i la seva avançada edat. Joan de Rull el substitueix com a degà de la Facultat de Medicina.

És el 1827 quan ja trobem Francesc de Paula Folch com a professor ajudant al Reial Col·legi de Cirurgia i Cirurgia de Barcelona, institució que li confereix el grau de doctor d’ambdues Facultats el mes de setembre del 1829, en el transcurs d’un procés de Purificació Civil que apadrina el catedràtic Fèlix Janer. El 1831, és nomenat censor numerari de la Reial Junta Superior Governativa de Medicina i Cirurgia per actuar en el concurs d’oposicions a places vacants de metges cirurgians per a l’Exèrcit. Renúncia a aquest càrrec a principis del 1832, quan la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia (RAMC), entitat de la qual ja és soci agregat, li comunica que ha estat designat un dels tres facultatius destinats a observar el “Cólera morbo”. Per aquest motiu, ha de viatjar fins a Madrid des d’on, juntament amb Pedro María Rubio i Lorenzo Sánchez Núñez, Francesc de Paula Folch forma part de la comissió que ha de viatjar per Europa, concretament, Alemanya, Anglaterra i França, amb l’objectiu d’estudiar les greus epidèmies colèriques que pateixen aquests països. Fruit d'aquesta experiència europea, té l’oportunitat d’estudiar dues epidèmies a Espanya: primer, la que pateix Sevilla el 1833 i, després, la que afecta Tarragona el 1834. Aquest mateix any, apareixen publicat els informes sobre les epidèmies colèriques que han conegut a Europa en un opuscle titulat Breve Descripcion del Colera Morbo Oriental.

En aquest viatja, Francesc de Paula visita, entre altres capitals europees: Viena, Munic i Berlín, ciutats on entre contacte amb metges homeòpates, disciplina per la qual Folch hi està molt interessat.

Comptador de la Societat i vicepresident del Casino Barcelonès, Francesc de Paula Folch és membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina des del 1829 i numerari des del 1839 així com sots delegat del 3r Quartell de Barcelona, vocal de la Junta Superior de Sanitat del Principat i, també, de la Junta Municipal de Beneficència. A més, és soci corresponent de l’Acadèmia Imperial de Medicina de França, de la Medico-Quirúrgica de Berlín, de Gènova i Sevilla, entre altres, així com de la Societat Alemanya de Metges i dels Amics Investigadors de la Naturalesa.

El 1838, l’Acadèmia Nacional de Medicina i Cirurgia de Barcelona, actual RAMC, el nomena com a un dels sis facultatius encarregats de formar el nou padró de professors de la ciència de curar de Barcelona ciutat i d’extramurs. El 1846, juntament amb Fèlix Janer i Ramon Ferrer Garcés, és un dels catedràtics de la Universitat de Barcelona que integren la comissió de recepció a Mateu Orfila (Maó, 1787-París, 1853), metge menorquí nacionalitzat francès, durant la seva visita a la capital catalana. Per al bienni de 1855 al 1856, resulta escollit vicepresident de l’Acadèmia tenint de secretari Emili Pi Molist.

Un any abans, el 1845, Folch publica el Tratado Elemental de Patologia General y Anatomia Patológica, que és el primer llibre imprès en castellà on hi apareix el terme Anatomia Patològica en el títol, manual del qual se’n publiquen cinc edicions tot i que, inicialment, no té prevista la reimpressió pensant en els canvis que experimentat en la Medicina dels anys 1860 i, especialment pel Decret del Pla d’Estudis del 1857, quan després d’haver estat destinat a la càtedra de segon curs de Clínica Mèdica, és restablert a l’ensenyament de la Patologia General, de la seva Clínica i de l’Anatomia Patològica.

Casat amb Inés Parellada Ribas, cap dels sis fills del matrimoni es dedica a la Medicina.

MBC-MVR